Dalmau: «La fe cristiana no sols ajuda a acollir les xacres de la vellesa, sinó a valorar encara més el do de la vida»

Entrevista a Bernabé Dalmau, autor del llibre ‘Ancians, vells o avis?’

23 Febr, 2021
Església de Barcelona

Ancians, vells o avis? (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) és el títol del nou llibre del P. Bernabé Dalmau, OSB, en el qual dona uns motius a les persones d’edat per tal que «superin la tendència a les nostàlgies, visquin l’etapa final amb dignitat i, encara més, lluitin pel propi rejoveniment global, sigui quin sigui el seu estat de salut física». El llibre ofereix una visió cristiana de l’última etapa de la vida per tal que «en arribar-hi, no sigui un trauma sinó una font de felicitat».

Com s’obté el rejoveniment global?

Només s’assoleix si al progrés de l’edat hi correspon una maduració de la persona. Volent donar un sentit positiu a la darrera etapa de la vida, no podem deixar que la caricatura o la mala imatge que el mot vell ha anat adquirint se sobreposin a la realitat i a l’ideal a què aspirem. La tercera o quarta edat –segons com es miri- no ha de ser considerada un decaïment, sinó més aviat una plenitud, una maduració. Aquest és l’ideal vers al qual, amb la fe com a estímul, cal tendir.

Què representa l’allargament de la vida en la nostra societat?

Que sigui més extens el període possible de no viure habitualment amb la família. D’aquí pot néixer un agreujament de la solitud i, per tant, del pessimisme que no permet portar amb serenor l’etapa final de la vida. Aquest allargament l’ha de tenir en compte també l’entorn familiar del malalt, perquè condiciona l’organització de la convivència.

Què aporta el cristianisme a aquest fenomen?

La fe cristiana no sols ajuda a acollir les xacres de la vellesa, sinó a valorar encara més el do de la vida i a preparar-se per al destí final amb una gran confiança en Déu, i donant l’exemple a tothom d’haver estat útil als altres al llarg dels anys viscuts. El destí final de la vida condiciona també la manera de viure la fe al llarg dels anys.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 28 de febrer

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s’ompli la casa.

(Lc 14,15-24)