Dalmau: «La fe cristiana no sols ajuda a acollir les xacres de la vellesa, sinó a valorar encara més el do de la vida»

Ancians, vells o avis? (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) és el títol del nou llibre del P. Bernabé Dalmau, OSB, en el qual dona uns motius a les persones d’edat per tal que «superin la tendència a les nostàlgies, visquin l’etapa final amb dignitat i, encara més, lluitin pel propi rejoveniment global, sigui quin sigui el seu estat de salut física». El llibre ofereix una visió cristiana de l’última etapa de la vida per tal que «en arribar-hi, no sigui un trauma sinó una font de felicitat».

Com s’obté el rejoveniment global?

Només s’assoleix si al progrés de l’edat hi correspon una maduració de la persona. Volent donar un sentit positiu a la darrera etapa de la vida, no podem deixar que la caricatura o la mala imatge que el mot vell ha anat adquirint se sobreposin a la realitat i a l’ideal a què aspirem. La tercera o quarta edat –segons com es miri- no ha de ser considerada un decaïment, sinó més aviat una plenitud, una maduració. Aquest és l’ideal vers al qual, amb la fe com a estímul, cal tendir.

Què representa l’allargament de la vida en la nostra societat?

Que sigui més extens el període possible de no viure habitualment amb la família. D’aquí pot néixer un agreujament de la solitud i, per tant, del pessimisme que no permet portar amb serenor l’etapa final de la vida. Aquest allargament l’ha de tenir en compte també l’entorn familiar del malalt, perquè condiciona l’organització de la convivència.

Què aporta el cristianisme a aquest fenomen?

La fe cristiana no sols ajuda a acollir les xacres de la vellesa, sinó a valorar encara més el do de la vida i a preparar-se per al destí final amb una gran confiança en Déu, i donant l’exemple a tothom d’haver estat útil als altres al llarg dels anys viscuts. El destí final de la vida condiciona també la manera de viure la fe al llarg dels anys.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 28 de febrer