Dalmau: «La fe cristiana no sols ajuda a acollir les xacres de la vellesa, sinó a valorar encara més el do de la vida»

Entrevista a Bernabé Dalmau, autor del llibre ‘Ancians, vells o avis?’

23 Febr, 2021
Església de Barcelona

Ancians, vells o avis? (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) és el títol del nou llibre del P. Bernabé Dalmau, OSB, en el qual dona uns motius a les persones d’edat per tal que «superin la tendència a les nostàlgies, visquin l’etapa final amb dignitat i, encara més, lluitin pel propi rejoveniment global, sigui quin sigui el seu estat de salut física». El llibre ofereix una visió cristiana de l’última etapa de la vida per tal que «en arribar-hi, no sigui un trauma sinó una font de felicitat».

Com s’obté el rejoveniment global?

Només s’assoleix si al progrés de l’edat hi correspon una maduració de la persona. Volent donar un sentit positiu a la darrera etapa de la vida, no podem deixar que la caricatura o la mala imatge que el mot vell ha anat adquirint se sobreposin a la realitat i a l’ideal a què aspirem. La tercera o quarta edat –segons com es miri- no ha de ser considerada un decaïment, sinó més aviat una plenitud, una maduració. Aquest és l’ideal vers al qual, amb la fe com a estímul, cal tendir.

Què representa l’allargament de la vida en la nostra societat?

Que sigui més extens el període possible de no viure habitualment amb la família. D’aquí pot néixer un agreujament de la solitud i, per tant, del pessimisme que no permet portar amb serenor l’etapa final de la vida. Aquest allargament l’ha de tenir en compte també l’entorn familiar del malalt, perquè condiciona l’organització de la convivència.

Què aporta el cristianisme a aquest fenomen?

La fe cristiana no sols ajuda a acollir les xacres de la vellesa, sinó a valorar encara més el do de la vida i a preparar-se per al destí final amb una gran confiança en Déu, i donant l’exemple a tothom d’haver estat útil als altres al llarg dels anys viscuts. El destí final de la vida condiciona també la manera de viure la fe al llarg dels anys.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 28 de febrer

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)