Santa Teresa Beneta de la Creu [Edith Stein], verge i màrtir, Patrona d’Europa

XIX DIUMENGE DEL TEMPS DE DURANT L’ANY: Santa Teresa Beneta de la Creu, verge i màrtir

Nasqué l’any 1891, a Breslau, en el si d’una família jueva. Estudià filosofia amb Husserl, però va perdre la fe patriarcal. Cercadora infatigable de la veritat, es convertí a la fe catòlica i es féu carmelita. Com molts altres jueus, intentà escapar dels nazis fugint cap a Holanda, però fou detinguda i morí a les cambres de gas a Auschwitz: «Existeix una vocació a la passió de Crist. Participar en aquesta passió és la meva aspiració».

1. Santa Teresa Beneta de la Creu (Edith) Stein, verge de l’orde de les Carmelites Descalces i màrtir. Nascuda i educada en la religió jueva, després d'haver ensenyat filosofia durant alguns anys entre grans dificultats, va rebre pel baptisme la nova vida en Crist i la va dur a terme sota el vel de religiosa, fins que, en temps d'un règim hostil a la dignitat de l'home i de la fe, va ser bandejada i empresonada. Va morir a la cambra de gas del camp d'extermini d’Oswiçcim o Auschwitz, prop de Cracòvia, Polònia (1942).
2. Sant Romà, màrtir. A Roma, al cementiri de sant Llorenç, a la via Tiburtina (~ 258).
3. Sant Nateu, bisbe i abat. Al monestir d’Achat, a Hibèrnia (ara Irlanda) (s. VI).
4. Sant Fedlimí, bisbe. A Kilmor, també a Hibèrnia (ara Irlanda) (~ s. VI).
5. Commemoració dels sants màrtirs, que van ser executats per defensar l’antiga imatge del Salvador col·locada a la Porta de Bronze, que estava a punt de ser enderrocada per ordre de l’emperador Lleó Isàuric. A Constantinoble (~ 729).
6. Beat Falco, eremita. A Palena, de la Calàbria (s. X/XI).
7. Beat Joan de Salern, prevere de l’orde dels Predicadors. Va fundar el convent de Santa Maria Novella i va actuar intrèpidament contra els heretges del patarisme. A Florència, a la Toscana (~ 1242). L’Orde de Predicadors ho celebra el dia 7 d’agost.
8. Beat Joan de Fermo, prevere de l’orde dels Germans Menors. Va viure solitari, dominant el seu cos amb admirable abstinència i penitència. A l’Alvèrnia, també a la Toscana (1322).
9. Beat Ricard Bere, prevere i màrtir. Per ordre del rei Enric VIII, a causa de la seva fidelitat al Pontífex Romà i per la defensa del matrimoni cristià, en unió amb els seus germans de la Cartoixa d’aquesta ciutat, va morir extenuat per la brutícia de la presó i la fam, sofertes durant molt de temps. A Londres, Anglaterra (1537).
10. Beat Claudi Richard, prevere de l’orde de Sant Benet i màrtir. Per ser sacerdot, durant la Revolució Francesa va ser expulsat del seu monestir i confinat en una nau de treballs forçats, on va morir de pesta, que havia contret mentre ajudava els malalts captius. En un vell navili, situat a la costa davant de Rochefort, a França (1794).
11. Beata Càndida Maria de Jesús (Joana Josepa) Cipitria, que va fundar la Congregació de les Filles de Jesús per col·laborar en la formació cristiana dels infants. A Salamanca (1912).
12. Beat Florentí Asensio Barroso, bisbe i màrtir. En el furor de la persecució contra l'Església, cosit a trets, va donar testimoniatge amb la seva sang de la fe que havia predicat constantment al poble que se li havia encomanat. A Barbastre (1936).
13. Beats Rubèn de Jesús López Aguilar i els seus sis companys [1], religiosos de l’orde de Sant Joan de Déu i màrtirs. Durant la mateixa persecució, van patir la mort per odi a la vida religiosa i així van passar a la presència del Senyor. A Barcelona (1936).
14. Beats Faustí Oteiza, prevere, i Florentí Felip, religiós de l’orde de Clergues Regulars de les Escoles Pies, tots dos màrtirs. Durant la persecució espanyola, van entregar la seva vida per Crist. Al petit poble de d’Azanuy, a la província d'Osca (1936).
15. Beat Guillem Plaza Hernàndez, prevere de la Societat de Sacerdots Operaris Diocesans i màrtir. El mateix dia i a la mateixa prova va entregar el seu esperit. A la localitat d’Argés, prop de Toledo (1936).
16. Beat Germà (Josep Maria) Garrigues Hernàndez, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. En el furor de la persecució contra la fe, va superar la tortura del seu cos amb una mort preciosa. Al poble de Carcaixent, a la comarca de la Ribera Alta (1936).
17. Beat Franz Jägerstätter, màrtir, catòlic austríac i objector de consciència que va ser decapitat en negar-se a servir l’exèrcit nazi. A Berlín (1943).

[1] Els seus noms són: beats Artur (Lluís) Ayala Nino, Joan Baptista (Josep) Velàzquez Pelàez, Eugeni (Alfons Antoni) Ramírez Salazar, Esteve (Gabriel) Maya Gutiérrez, Melquíades (Raimon) Ramírez Zuluaga i Gaspar (Lluís Modest) Pàez Perdono.