Redescubrir el Oratorio de Sant Felip Neri

El próximo 23 de junio el director del Museo de Montserrat presentará una conferencia sobre el patrimonio artístico y monumental de este templo

20 Jun, 2018

El Oratorio de  Sant Felip Neri , escenario de la próxima conferencia el 23 de junio a las 10.30 horas en la Catedral de Barcelona; está situado en la plaza  Sant Felip Neri, en medio de la ciudad de Barcelona. Un lugar muy céntrico pero a la vez, escondido. Pisado por miles de turistas al día, por la belleza singular que caracteriza el barrio gótico. La iglesia de Sant Felip Neri, uno de los pocos edificios barceloneses de estilo barroco; es comandada por los llamados felipons, de la Congregación de Sant Felip Neri.

Sant Felip Neri es uno de los lugares más emblemáticos de la ciudad; querido por los autóctonos y respetado por los foráneos. Un lugar con mucha vida y muchas anécdotas, como que aquella misma iglesia, era el lugar donde Antoni Gaudí se dirigía el día que fue atropellado por un tranvía.

Los felipons

La Congregación de el Oratorio  de  Sant Felip Neri  es una congregación de sacerdotes seculares y seglares con una particularidad; llevan la dirección espiritual de los feligreses. Una congregación fundada por Sant Felip Neri donde sus miembros son conocidos por el nombre de “felipons”. Tienen una presencia muy discreta pero que difunde muy bien la palabra de Dios. Tienen una aptitud muy relevante y es la de acompañar.

A diferencia otras órdenes religiosas los felipons no tienen ni provinciales ni generales. Cada oratorio tiene su autonomía. El Oratorio es una unión fraternal de los fieles que siguen a  Sant Felip Neri.

El edificio

La iglesia barroca, uno de los pocos edificios de este estilo en Barcelona, fue construida entre los años 1721 y 1752; construida por el arquitecto Pere Bertran ayudado por Salvador Ausich. un templo anexo a la casa de la Congregación del Oratorio, fundada en 1673, nacido como dependencia del convento de los felipons.

Tiene una sola nave con crucero y ábside rectangular, y capillas laterales intercomunicadas. Con una fachada de líneas simples; el templo está dividido en tres cuerpos con coronamiento curvado que se hace semicircular en el cuerpo central, más elevado. El portal, presidido por la imagen del santo, es rectangular, con un frontón semicircular que enmarca un escudo. La parte posterior del templo da a la calle de la Palla, donde hay dos sencillas puertas barrocas y una hornacina con una imagen de Sant Felip Neri.

Además, la iglesia contiene dos grandes cuadros de Joan Llimona sobre la vida de Sant Felip Neri que cuelgan de los extremos del crucero. Uno de ellos representa Sant Felip neri rodeado de muchachos y el otro la misa de Sant Felip Neri, donde la fisionomía del santo recuerda mucho la del arquitecto Antoni Gaudí.

La Guerra Civil, historia de una masacre

El 30 de enero de 1938, ahora hace 80 años, durante la Guerra Civil española; la plaza Sant Felip Neri fue el escenario de uno de los bombardeos más devastadores. La Aviación Legionaria Italiana bombardeó la plaza y mató 42 civiles, 30 de los cuales eran niños, que se refugiaban al convento provenientes de las zonas ocupadas por las tropas franquistas. Sólo dejó en pie la fachada y parte de la estructura de la iglesia.

La bomba impactó directamente en el tierra de la iglesia, que  se hundió y cayó encima de una treintena de niños que estaban escondidos. El bombardeo causó muertos y cambió la fisionomía de la plaza, de la cual sólo se mantuvo la iglesia. Las paredes de la plaza, con los efectos de la metralla, lo recuerdan.

La conferencia

La Sala de la Virgen María de la Merced de la Catedral de Barcelona, acogerá el próximo 23 de junio la conferencia sobre el Oratorio de Sant Felip Neri y su patrimonio artístico y monumental de la mano del director del Museo de Montserrat, Josep de C. Laplana.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)