Redescobrir l’Oratori de Sant Felip Neri

El proper 23 de juny el director del Museu de Montserrat presentarà una conferència sobre el patrimoni artístic i monumental d'aquest temple

20 Juny, 2018

L’Oratori de Sant Felip Neri, escenari de la propera conferència el 23 de juny a les 10.30 hores a la Catedral de Barcelona; està situat a la plaça Sant Felip Neri, al bell mig de la ciutat de Barcelona. Un lloc molt cèntric però alhora, amagat. Trepitjat per milers de turistes al dia, per la bellesa singular que caracteritza el barri gòtic. L’església de Sant Felip Neri, un dels pocs edificis barcelonins d’estil barroc; és comandada pels anomenats felipons, de la Congregació de Sant Felip Neri.

Sant Felip Neri és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, estimat pels autòctons i respectat pels forans. Un lloc amb molta vida i moltes anècdotes, com que aquella església, era el lloc on Antoni Gaudí es dirigia el dia que va ser atropellat per un tramvia.

Els felipons

La Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri és una congregació de sacerdots seculars i seglars amb una particularitat; porten la direcció espiritual dels feligresos. Una congregació fundada per Sant Felip Neri on els seus membres són coneguts pel nom de “felipons”. Tenen una presència molt discreta però que difon molt bé la paraula de Déu. Tenen una aptitud molt rellevant i és la d’acompanyar.

A diferència d’altres ordes religioses els felipons no tenen ni provincials ni generals. Cada oratori té la seva autonomia. L’Oratori és una unió fraternal dels fidels que segueixen a Sant Felip Neri.

L’edifici

L’església barroca, un dels pocs edificis d’aquest estil a Barcelona, va ser construïda entre els anys 1721 i 1752; construïda per l’arquitecte Pere Bertran ajudat per Salvador Ausich. un temple annex a la casa de la Congregació de l’Oratori, fundada l’any 1673, nascut com a dependència del convent dels felipons.

Té una sola nau amb creuer i absis rectangular, i capelles laterals intercomunicades. Amb una façana de línies simples; el temple està dividit en tres cossos amb coronament corbat que es fa semicircular al cos central, més elevat. El portal, presidit per la imatge del sant, és rectangular, amb un frontó semicircular que emmarca un escut. La part posterior del temple dóna al carrer de la Palla, on hi ha dues senzilles portes barroques i una fornícula amb una imatge de Sant Felip Neri.

A més, l’església conté dos grans quadres de Joan Llimona sobre la vida de Sant Felip Neri que pengen dels extrems del creuer. Un d’ells representa Sant Felip neri envoltat de minyons i l’altre la missa de sant Felip Neri, on la fesomia del sant recorda molt la de l’arquitecte Antoni Gaudí.

La Guerra Civil, història d’una massacre

El 30 de gener de 1938, ara fa 80 anys, durant la Guerra Civil espanyola; la plaça Sant Felip Neri va ser l’escenari d’un dels bombardejos més devastadors. L’Aviació Legionària Italiana va bombardejar la plaça i va matar 42 civils, 30 dels quals eren nens, que es refugiaven al convent provinents de les zones ocupades per les tropes franquistes. Només va deixar en peu la façana i part de l’estructura de l’església.

La bomba va impactar directament al terra de l’església, que  es va enfonsar i va caure al damunt d’una trentena de nens que estaven amagats. El bombardeig va causar morts i va canviar la fesomia de la plaça, de la qual només es va mantenir l’església. Les parets de la plaça, amb els efectes de la metralla, ho recorden.

La conferència

La Sala de la Mare de Déu de la Mercè de la Catedral de Barcelona, acollirà el proper 23 de juny la conferència sobre l’Oratori de Sant Felip Neri i el seu patrimoni artístic i monumental de la mà del director del Museu de Montserrat, Josep de C. Laplana.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)