¿Cómo enfocar la comunicación religiosa del s. XXI?

El director del 'l'Osservatore Romano' y el secretario general y portavoz de la CEE participan en una mesa redonda en el marco de los 2000 números de 'Catalunya Cristiana'

13 Abr, 2018
Església de Barcelona

En el marco de los 2.000 números del semanario religioso Catalunya Cristiana, se organizó una mesa redonda en la Facultad de Comunicación y Relaciones Internacionales Blanquerna (URL) sobre Comunicación religiosa en la Iglesia del siglo XXI. Intervinieron el director de l’Osservatore Romano, Giovanni Maria Vian, el secretario general y portavoz de la Conferencia Episcopal Española (CEE) José María Gil Tamayo; y el director de CatalunyaCristiana, Jaume Aymar. Todos ellos reflexionar sobre la importancia de la comunicación dentro de la Iglesia y hacia fuera.

Explica que hace la Iglesia

«Por favor, adapten al siglo XXI!» – pidió el portavoz de la CEE-. Tamayo insistió en la necesidad de aplicar unos medios que busquen la «comunión social», unos «medios que sean medios, y no fines en sí mismos». En este sentido, recalcó la necesidad de romper con la «comunicación de partido» y alejarse de «las trincheras». Caminar hacia una comunicación que informe sobre la «vitalidad cristiana que hay en el mundo» y apueste por la comunión de todos.

Tanto el profesor De Vian como Tamayo, recalcaron la necesidad de que la comunicación se dirija a las mayorías. Segun dijeron se tiene que comunicar la Iglesia a través de las historias que explican lo que hace. De este modo, tal como exponía Tamayo, habrá unos medios de información para todos, fuera de la política.

En relación a la comunicación institucional, aseguraron que «el mejor comunicador institucional es aquel que desaparece para que brille la institución que representa, es decir la comunidad que hace Iglesia».

Tecnología en el ojo crítico

Respecto al papel de las nuevas tecnologías en la comunicación del siglo XXI, el portavoz de la CEE advirtió que estas no hagan perder la dimensión antropológica. «La comunicación eclesial ha perdido la palabra social», dijo. Animó a todos los profesionales de la comunicación religiosa, presentes, a «rescatar la humanidad en el mundo de las tecnologías» y «reflejar la comunidad cristiana para que sepamos unos de otros». «La comunicación no es una cuestión técnica de ingeniería, debe ser humana porque si no acaba siendo propiedad del poder», añadió.

Este sentido social de la comunicación, lo defendió también el director del l’Osservatore Romano, Giovanni Maria Vian. Según argumentó, «aquellos que trabajan para comunicar deben mantener siempre el ojo crítico». «Hay una crisis económica tan grande que hace que los periodistas se vendan al poder», dijo. Subrayó que se debe transmitir la información, desde los nuevos recursos, pero sin perder el distintivo más humano. «Tenemos que ser críticos y no perder de vista que está en juego la imagen de la Iglesia», dijo. Sobre todo, pidió una manera de mirar más allá del medio. Una «mirada internacional», de puertas a fuera y mentalidad abierta.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)