Com enfocar la comunicació religiosa del s. XXI?

El director de 'l'Osservatore Romano' i el secretari general i portaveu de la CEE participen en una taula rodona en el marc dels 2000 números de 'Catalunya Cristiana'

13 Abr, 2018
Església de Barcelona

En el marc dels 2.000 números del setmanari religiós Catalunya Cristiana, es va organitzar una taula rodona a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL) sobre Comunicació religiosa a l’Església del segle XXI.  Van intervenir el director de l’Osservatore Romano, Giovanni Maria Vian, el secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) José María Gil Tamayo;  i el director de CatalunyaCristiana, Jaume Aymar. Tots ells van reflexionar entorn la importància de la comunicació dins l’Església i cap en fora.

 

Explica què fa l’Església

“Si us plau, adaptint-se al segle XXI!”-va demanar el portaveu de la CEE. Tamayo va insistir en la necessitat d’aplicar uns mitjans que busquin la “comunió social”, uns “mitjans que siguin mitjans, i no fins en si mateixos”. En aquest sentit va recalcar la necessitat de trencar amb la “comunicació de partit” i allunyar-se de “les trinxeres”. Caminar cap a una comunicació que informi sobre la “vitalitat cristiana que hi ha al món” i aposti per la comunió de tots.

Tant el professor De Vian com Tamayo van recalcar la comunicació que es dirigeix a les majories. Van defensar que cal comunicar l’Església a través de les històries que expliquen allò que fa. D’aquesta manera, tal com exposava Tamayo, hi haurà uns mitjans d’informació per a tothom, fora de la política.

Quan a la comunicació institucional, van assegurar que el millor comunicador institucional és aquell que desapareix perquè brilli la institució que representa, és a dir la comunitat que fa Església.

Tecnologia en l’ull crític

Respecte al paper de les noves tecnologies en la comunicació del s.XXI, el portaveu de la CEE va advertir que aquestes no facin perdre la dimensió antropològica. “La comunicació eclesial ha perdut la paraula social”, va dir. Va animar a tots els professionals de la comunicació religiosa presents a “rescatar la humanitat en el món de les tecnologies” i “reflectir la comunitat cristiana perquè sapiguem uns dels altres”. “La comunicació no és una qüestió tècnica d’enginyeria, ha de ser humana perquè si no acaba sent propietat del poder”, va afegir.

Aquest sentit social de la comunicació el va defensar també el director de l’Osservatore Romano, Giovanni Maria Vian. Segons aquest, “aquells que treballen per a comunicar han de mantenir sempre l’ull crític”. “Hi ha una crisi econòmica tan gran que fa que els periodistes es venguin al poder”, va dir. Va subratllar que s’ha de transmetre la informació, des dels nous recursos però sense perdre el més humà. “Hem de ser crítics i no perdre de vista que està en joc la imatge de l’Església”, va dir. Sobretot va demanar una manera de mirar més enllà del mitjà. Una “mirada internacional”, de portes en fora i mentalitat oberta.  

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)