Una buena dosis de humor que transmite como a pesar de las diferencias, las personas son iguales unas a otras
13 Abr, 2018
Montse Punsoda
Este mes de abril se ha estrenado en los cines la última comedia del director y guionista español Javier Fesser, Campeones. Se trata de una trama que, con una buena dosis de humor y un guión ejemplar, consigue transmitir que todas las personas, a pesar de las diferencias que puedan tener, al final son iguales las unas con las otras.
Sinopsis
El film cuenta la historia de un entrenador de baloncesto, que es sancionado por ir bebido. Como resultado de la denuncia, es obligado a hacerse cargo de los entrenamientos de un equipo de jugadores discapacitados. Lo que de entrada comienza de la peor manera y con unos estereotipos fijados, finalmente llevará al entrenador a una transformación y un cambio de mentalidad.
«La necesidad del otro»
Tal y como explica el crítico de cine espiritual, es una película de claros valores humanos. «Permite contemplar que todos somos iguales y, que con la ayuda de los demás, podemos transformarnos», explica Mn. Peio Sánchez. Según éste, «el humanismo de Fresser recuerda hasta qué punto el otro es necesario».
También, la película Campeones transmite como aquellos más fuertes, a veces, son los ayudados por los más débiles. «Aquellos que aparentemente son más necesitados, enseñan y permiten aprender lo que realmente es crucial», añade el crítico.
Algunos críticos, como Alberto Lucini de El Mundo, apuntan directamente hacia el buen fondo de los personajes. Según el periodista, «destilan humanidad, dignidad, bondad, generosidad …». Varios aspectos que conforman lo que debe transmitir toda persona para vivir en comunión con los demás. Son detalles que a la vez, buscan emocionar al espectador, de una manera descarada, pero que con la dosis de humor del guión salen victoriosos.
En resumen, un film, de 124 minutos que, a través de los jugadores de baloncesto discapacitados, alecciona sobre la igualdad entre personas. Muestra, al mismo tiempo, los frutos que se consiguen desde una mente pura y sincera, fuera de los complejos y generosa.
El sábado 17 de octubre, de 12 h a 13:30 h, tuvo lugar la primera sesión del curso de formación «La mochila del catequista: su vocación y espiritualidad», en la sede del…
A lo largo de este jueves la escuela cristiana se da cita en el Palacio Ferial y de Congresos de Tarragona, donde tiene lugar el Quórum26. Bajo el lema «Somos constelación educativa»,…
La Conferencia Episcopal Española (CEE), con motivo del 60.º aniversario de su creación, presenta cuatro videopódcasts para conmemorar este momento histórico, con entrevistas a quienes han sido sus últimos presidentes: el cardenal…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...