Comentario de cine espiritual: «Bajo el cielo de París»

Se estrena en los cines una película que presenta un relato para reflexionar y «tener conciencia sobre la realidad de las personas sin hogar»

30 Abr, 2021
Església de Barcelona

Esta semana, en la línea del Plan Pastoral Salgamos!, la sección de Cine espiritual del Arzobispado de Barcelona presenta una película sobre los sin techo. Se trata de Bajo el cielo de París de una película francesa dirigida por Claus Drexel, el que ya se acercó al tema del sinhogarismo en su documental En el Borde del mundo. La protagoniza la actriz francesa Catherine Frot y el joven africano Mahamadou Yaffa. Un relato que invita a reflexionar al espectador sobre la situación de la pobreza en las calles de las ciudades, en este caso en París.

Sinopsis

Christine (Catherine Frot) es una sin techo que vive en París, la cual no ha tenido una vida fácil. Su día a día se decanta entre los bacs de alimentos y un trayecto infinito entre las calles de la capital francesa. Una noche de invierno, se encuentra el Suli (Mahamadou Yaffa), un niño eritreo de 8 años, perdido y sin saber dónde ir. Unidos por su condición de marginales, ambos se embarcarán en un viaje emocional para intentar encontrar en París a la madre del niño.

Tomar conciencia

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez nos presenta este largometraje que «resulta ser una narración que conmueve». Tal como expone, «ayuda a tener conciencia sobre la realidad de las personas sin hogar». Destaca como evoluciona el encuentro entre los dos actores, «una relación extraña que se transforma con una adopción una recuperación de la historia de los dos y conversión de los personajes».

A pesar de la sencillez de la historia, la crítica cinematográfica menciona la humanidad que pretende desbordar el film. Tal como explica Beatriz Martínez, de El Periódico, presenta «un pequeño cuento de solidaridad con corazón hecho desde la sensibilidad y el afecto por los personajes».

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Reúnen los buenos en cestos y los malos los tiran.

(Mt 13,47-53)