Comentario de cine espiritual: «Un lugar tranquilo (2)»

«La disposición al sacrificio será el motor que dará ganas de luchar y caminar adelante»

16 Jul, 2021
Montse Punsoda

Por primera vez, en la sección de cine espiritual se presenta una película catalogada en el género de terror. Se trata de la segunda entrega de Un lugar tranquilo 2, dirigida por el norteamericano John Krasinski. La trama sigue la pauta de la primera parte, y gira en torno los acontecimientos trágicos que amenazan una familia. Un matrimonio con tres hijos se tendrá que hacer fuerte para poder luchar contra el mal.

Sinopsis

En la primera parte, se presentaba la historia de la familia Abbot que vive en una casa en medio del bosque. Su rutina se basa en un silencio sepulcral para no despertar unos seres que podrían darlos caza.

En esta secuela, después de los fatales acontecimientos sucedidos en la primera parte, la familia Abbot se tiene que enfrentar a los peligros del mundo exterior mientras luchan en silencio para sobrevivir. Una vez que han descubierto cómo acabar con los monstruos que los atacan, la familia se adentrará en los bosques, decididos a traspasar los límites y adentrarse en el desconocido. Forzados a aventurar en el desconocido, pronto se dan cuenta que las criaturas que cazan orientadas por el sonido no son la única amenaza que acecha más allá del camino de arena.

La fuerza de la familia

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, recomienda la película porque, todo y el género podría hacer dudar, la trama sabe llegar al fondo de los valores más humanos. Así, se presenta un «terror silencioso, pero que penetra despacio», explica Mn. Peio -. Entre los valores destacan la «unión y la fuerza de la familia» y la «superación de los más jóvenes». «La disposición al sacrificio será el motor que dará ganas de luchar y andar adelante», añade.

Si la primera parte ya fue muy muy recibida por la crítica y nominada al Festival dels Òscar del 2018, en esta continuidad las buenas sensaciones vuelven entre los espectadores. Tal como expone El Confidencial, «terrorífica y extraordinaria (…) secuela a la altura de la primera y la mayor virtud rae en la habilidad del cineasta en la construcción del suspense».

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook

4 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)