Comentari de cinema espiritual: «Un lugar tranquilo (2)»
Comentari de cinema espiritual: «Un lugar tranquilo (2)»
«La disposició al sacrifici serà el motor que donarà ganes de lluitar i caminar endavant»
16 Jul, 2021
Montse Punsoda
Per primera vegada, en la secció de cinema espiritual es presenta una pel·lícula catalogada en el gènere de terror. Es tracta de la segona entrega de Un lugar tranquilo, dirigida pel nord-americàJohn Krasinski. La trama, segueix la pauta de la primera part, i gira entorn els esdeveniments tràgics que amenacen una família. Un matrimoni i els seus tres fills s’haurà de fer fort per poder lluitar contra el mal.
Sinopsis
En la primera part, es presentava la història de la familia Abbot que viu a una casa enmig del bosc. La seva rutina es basa en un silenci sepulcral per tal de no desperta uns éssers que podrien donar-los caça.
En aquesta seqüela, després dels fatals esdeveniments succeïts a la primera part, la família Abbot s’ha d’enfrontar als perills del món exterior mentre lluiten en silenci per sobreviure. Una vegada que han descobert com acabar amb els monstres que els ataquen, la família s’endinsarà en els boscos, decidits a traspassar els límits i endinsar-se en el desconegut. Forçats a aventurar en el desconegut, aviat s’adonen que les criatures que cacen orientades pel so no són l’única amenaça que aguaita més enllà de camí de sorra.
La força de la família
El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, recomana la pel·lícula perquè, tot i el gènere podria fer dubtar, la trama sap arribar al fons dels valors més humans. Així, es presenta un «terror silenciós, però que penetra a poc a poc», explica Mn. Peio -. Entre els valors destaquen la «unió i la força de la família» i la «superació dels més joves». «La disposició al sacrifici serà el motor que donarà ganes de lluitar i caminar endavant», afegeix.
Si la primera part ja va ser molt ben rebuda per la crítica. Nominada als Òscar del 2018, en aquesta continuïtat les bones sensacions tornen entre els espectadors. Tal com exposa El Confidencial, «terrorífica i extraordinària (…) seqüela a l’altura de la primera i la major virtut rau en l’habilitat del cineasta en la construcció del suspens».
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...