Ordenació de cinc nous diaques de l’Església de Barcelona, camí del sacerdoci

Sergio Adán, Alfons de Alarcón, Santiago Cellier, Pau Manent i Federico Marfil, són els noms propis de l’ordenació diaconal que, malgrat les restriccions, ha acollit la Sagrada Família

Fotografies: Ramon Ripoll

Sergio Adán Delgado, Alfons de Alarcón Santaeularia, Santiago Cellier Ravina, Pau Manent Bistué i Federico Marfil Mur. Aquests són els noms propis de l’ordenació diaconal que, malgrat les restriccions, ha acollit la Sagrada Família i que ha aplegat, complint totes les mesures de seguretat, familiars i amics, capellans i diaques, als bisbes auxiliars i ha presidit el cardenal Omella.

«És motiu de goig per a mi i per a tota la família diocesana rebre aquests germans nostres que desitgen ser ordenats diaques per posar-se al servei de Déu i de la comunitat», ha començat l’homilia el cardenal Omella  que ha volgut parlar de sant Llorenç als nous diaques de l’Església.  «Sant Llorenç, un gran diaca de l’Església de Roma en els primers segles del cristianisme, igual que els apòstols i milers de cristians, va sentir a l’interior la veu suau i penetrant del Senyor: «Vine i segueix-me». Sant Llorenç es va deixar captivar per Jesucrist, va viure la vida centrat en Ell i en el seu missatge, i va ser testimoni del seu amor».

«Donem gràcies a Déu per la força que ens dóna per a fer-nos Eucaristia, pa partit per als germans, és a dir, servidors dels altres, dels altres, especialment dels pobres i dels quals sofreixen». Ha demanat l’arquebisbe de Barcelona.
«En assumir el celibat féu realitat aquest do del desposseïment total de vosaltres mateixos. L’arrel, la força, per a viure aquest desposseïment el trobareu en l’Eucaristia. Estimeu i centreu la vostra vida en l’Eucaristia, arrel i cim de l’Església», ha assegurat als nous diaques.

El cardenal Omella demana la intercessió de sant Llorenç per una major sensibilitat social

L’arquebisbe de Barcelona ha demanat la intercessió de sant Llorenç. «Tant de bo que Sant Llorenç ens concedeixi, a tots nosaltres, major sensibilitat social per a avançar per camins d’una major solidaritat. Els pobres no poden ser mercaderia canviable per a guanyar prestigi o poder, sinó que han de ser germans el rostre dels quals i el nom dels quals portem gravats en els nostres cors. Tant de bo que, entre tots i amb l’ajuda de Déu i de Sant Llorenç, trenquem aquesta creixent inèrcia d’individualisme, d’avarícia, del salvi’s qui pugui, que sembla estendre’s pel món i, entre tots, fem dels nostres pobles i ciutats, de les nostres comunitats cristianes, la casa comuna de tots, on el pobre se senti acollit, ajudat i comprès com en la seva pròpia casa».

«Estimats germans Sergio, Alfons, Santiago, Pau i Federico, benvolguts germans d’aquesta Església que pelegrina a Barcelona: No podem ser covards, no podem avergonyir-nos de ser cristians, de ser fills de l’Església. No podem amagar ni tapar la llum de l’Evangeli davant d’una cultura intranscendent, d’un humanisme retallat, tancat a Déu, d’una cultura de la mort. No temeu les crítiques, els insults o les persecucions. Déu és amb vosaltres i us donarà la força necessària per seguir endavant si confieu plenament en Ell», ha finalitzat el cardenal Omella.

El ritu d’ordenació diaconal

Les ordenacions diaconals consten de diferents ritus i litúrgies. Com la litúrgia de la paraula, la de l’ordenació, també la de l’eucaristia. Per arribar al ritu de la comunió i finalment, el ritu conclusiu.

És justament en la litúrgia de l’ordenació, en què els candidats al diaconat es van acostar a l’arquebisbe de Barcelona. Allà van dir-li: “Sóc Aquí” on, seguidament van fer una reverència. El cardenal Omella va preguntar al rector del seminari Mn. Salvador Bacardit si eren dignes. Seguidament, es va produir la resposta afirmativa d’aquest.

Més tard, es va arribar a la promesa dels escollits que va donar pas a la lletania on els futurs ordenats, es van postrar a terra. A continuació, el Senyor Cardenal els va fer la pregària d’ordenació posant les seves mans al cap per ordenar-los diaques.

Revestiment i inici del ministeri

Just després, arribava el moment de la imposició de l’estola creuada i el revestiment amb la dalmàtica. Un moment important pels ja diaques. Posteriorment, el cardenal Omella va entregar-los el llibre dels ministeris com a signe de l’ofici diaconal, per proclamar l’Evangeli en les celebracions litúrgiques.

Finalment, tot i no poder dur a terme el bes de pau, l’arquebisbe de Barcelona els ha fet una senzilla abraçada per segellar l’acceptació dels nous diaques com a col·laboradors seus. Així, els diaques presents van saludar als nous ordenats, acollint-los en l’orde del diaconat.

Després de la litúrgia de l’Eucaristia i el ritu de la comunió, moment en què s’iniciava el seu ministeri, es va donar pas al ritu conclusiu. Tot i que, aquest cop sense abraçades i salutacions per part dels companys diaques i sacerdots, els nous ordenats van rebre l’escalfor dels presents a la basílica que els van felicitar per aquest nou esglaó. Un esglaó els acosta al seu objectiu, el sacerdoci.

Coneix més profundament els nous diaques de l’Arquebisbat de Barcelona

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...