Ordenació de cinc nous diaques de l’Església de Barcelona, camí del sacerdoci

Sergio Adán, Alfons de Alarcón, Santiago Cellier, Pau Manent i Federico Marfil, són els noms propis de l’ordenació diaconal que, malgrat les restriccions, ha acollit la Sagrada Família

19 Jul, 2021
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

Sergio Adán Delgado, Alfons de Alarcón Santaeularia, Santiago Cellier Ravina, Pau Manent Bistué i Federico Marfil Mur. Aquests són els noms propis de l’ordenació diaconal que, malgrat les restriccions, ha acollit la Sagrada Família i que ha aplegat, complint totes les mesures de seguretat, familiars i amics, capellans i diaques, als bisbes auxiliars i ha presidit el cardenal Omella.

«És motiu de goig per a mi i per a tota la família diocesana rebre aquests germans nostres que desitgen ser ordenats diaques per posar-se al servei de Déu i de la comunitat», ha començat l’homilia el cardenal Omella  que ha volgut parlar de sant Llorenç als nous diaques de l’Església.  «Sant Llorenç, un gran diaca de l’Església de Roma en els primers segles del cristianisme, igual que els apòstols i milers de cristians, va sentir a l’interior la veu suau i penetrant del Senyor: «Vine i segueix-me». Sant Llorenç es va deixar captivar per Jesucrist, va viure la vida centrat en Ell i en el seu missatge, i va ser testimoni del seu amor».

«Donem gràcies a Déu per la força que ens dóna per a fer-nos Eucaristia, pa partit per als germans, és a dir, servidors dels altres, dels altres, especialment dels pobres i dels quals sofreixen». Ha demanat l’arquebisbe de Barcelona.
«En assumir el celibat féu realitat aquest do del desposseïment total de vosaltres mateixos. L’arrel, la força, per a viure aquest desposseïment el trobareu en l’Eucaristia. Estimeu i centreu la vostra vida en l’Eucaristia, arrel i cim de l’Església», ha assegurat als nous diaques.

El cardenal Omella demana la intercessió de sant Llorenç per una major sensibilitat social

L’arquebisbe de Barcelona ha demanat la intercessió de sant Llorenç. «Tant de bo que Sant Llorenç ens concedeixi, a tots nosaltres, major sensibilitat social per a avançar per camins d’una major solidaritat. Els pobres no poden ser mercaderia canviable per a guanyar prestigi o poder, sinó que han de ser germans el rostre dels quals i el nom dels quals portem gravats en els nostres cors. Tant de bo que, entre tots i amb l’ajuda de Déu i de Sant Llorenç, trenquem aquesta creixent inèrcia d’individualisme, d’avarícia, del salvi’s qui pugui, que sembla estendre’s pel món i, entre tots, fem dels nostres pobles i ciutats, de les nostres comunitats cristianes, la casa comuna de tots, on el pobre se senti acollit, ajudat i comprès com en la seva pròpia casa».

«Estimats germans Sergio, Alfons, Santiago, Pau i Federico, benvolguts germans d’aquesta Església que pelegrina a Barcelona: No podem ser covards, no podem avergonyir-nos de ser cristians, de ser fills de l’Església. No podem amagar ni tapar la llum de l’Evangeli davant d’una cultura intranscendent, d’un humanisme retallat, tancat a Déu, d’una cultura de la mort. No temeu les crítiques, els insults o les persecucions. Déu és amb vosaltres i us donarà la força necessària per seguir endavant si confieu plenament en Ell», ha finalitzat el cardenal Omella.

El ritu d’ordenació diaconal

Les ordenacions diaconals consten de diferents ritus i litúrgies. Com la litúrgia de la paraula, la de l’ordenació, també la de l’eucaristia. Per arribar al ritu de la comunió i finalment, el ritu conclusiu.

És justament en la litúrgia de l’ordenació, en què els candidats al diaconat es van acostar a l’arquebisbe de Barcelona. Allà van dir-li: “Sóc Aquí” on, seguidament van fer una reverència. El cardenal Omella va preguntar al rector del seminari Mn. Salvador Bacardit si eren dignes. Seguidament, es va produir la resposta afirmativa d’aquest.

Més tard, es va arribar a la promesa dels escollits que va donar pas a la lletania on els futurs ordenats, es van postrar a terra. A continuació, el Senyor Cardenal els va fer la pregària d’ordenació posant les seves mans al cap per ordenar-los diaques.

Revestiment i inici del ministeri

Just després, arribava el moment de la imposició de l’estola creuada i el revestiment amb la dalmàtica. Un moment important pels ja diaques. Posteriorment, el cardenal Omella va entregar-los el llibre dels ministeris com a signe de l’ofici diaconal, per proclamar l’Evangeli en les celebracions litúrgiques.

Finalment, tot i no poder dur a terme el bes de pau, l’arquebisbe de Barcelona els ha fet una senzilla abraçada per segellar l’acceptació dels nous diaques com a col·laboradors seus. Així, els diaques presents van saludar als nous ordenats, acollint-los en l’orde del diaconat.

Després de la litúrgia de l’Eucaristia i el ritu de la comunió, moment en què s’iniciava el seu ministeri, es va donar pas al ritu conclusiu. Tot i que, aquest cop sense abraçades i salutacions per part dels companys diaques i sacerdots, els nous ordenats van rebre l’escalfor dels presents a la basílica que els van felicitar per aquest nou esglaó. Un esglaó els acosta al seu objectiu, el sacerdoci.

Coneix més profundament els nous diaques de l’Arquebisbat de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

2 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)