Comentario de cine espiritual:  «Maixabel»

Iciar Bollaín dirige la película inspirada en los hechos que tuvieron lugar en el año 2000 cuando Juan María Jaúregui fue asesinado por ETA

15 Oct, 2021
Església de Barcelona

Actores de la talla de Luis Tosar y Blanca Portillo son los que ponen cara y ojos a la película del cine espiritual de esta semana: Maixabel. Del ingenio de la directora Iciar Bollaín llega esta película inspirada en los hechos que tuvieron lugar en 2000, cuando Juan María Jaúregui, pierde su marido, asesinado por ETA.

Sinopsis

Maixabel Lasa pierde 2000 su marido, Juan María Jaúregui, asesinado por ETA. Once años más tarde, uno de los asesinos ha pedido entrevistarse con ella en la cárcel de Nanclares de la Oca en Álava. En la cárcel, cumple condena tras haber roto sus lazos con la banda terrorista.

Aunque las dudas y controversias interiores, Maixabel accede a encontrarse cara a cara con las personas que acabaron a sangre fría con la vida de quien había sido su compañero desde los dieciséis años.  «Todo el mundo merece una segunda oportunidad», dice ella cuando le preguntan por las razones para sentarse delante del asesino de su marido.

Proceso de reconciliación

La película ha sido recibida por muchos críticos de cine como una de las mejores producciones españolas de la historia. Destacan como la directora, a pesar de la dificultad para tratar esta historia lo consigue con éxito, sin frivolizar ni menos tener el contexto que se vivía.

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, nos presenta esta película, donde este encuentro que de entrada parecería imposible da pie a un proceso de reconciliación. Por ello, el crítico de cine destaca este «proceso de perdón progresivo» y la fuerza de la protagonista, que «supera los sentimientos, dejando entrever la perspectiva social de toda su intención.»

Por otro lado, por parte del personaje del ex terrorista, se dibuja el vacío existencial y su lucha interna. El asesino experimenta un proceso de cambio tras el arrepentimiento. Una señal de que la justicia restaurativa da lugar a un futuro con esperanza.

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)