Iciar Bollaín dirigeix la pel·lícula inspirada en els fets que van tenir lloc l'any 2000 quan Juan María Jaúregui va ser assassinat per ETA
15 Oct, 2021
Església de Barcelona
Actors de la talla de Luis Tosar i Blanca Portillo són els que posen cara i ulls a la pel·lícula del cinema espiritual d’aquesta setmana: Maixabel. De l’enginy de la directora Iciar Bollaín arriba aquesta pel·lícula inspirada en els fets que van tenir lloc l’any 2000, quan Juan María Jaúregui, va ser assassinat per ETA.
Sinopsis
Maixabel Lasa perd 2000 el seu marit, Joan Maria Jaúregui, assassinat per ETA. Onze anys més tard, un dels assassins ha demanat entrevistar-se amb ella a la presó de Nanclares de l’Oca a Àlaba. A la presó, compleix condemna després d’haver trencat els seus llaços amb la banda terrorista.
Tot i els dubtes i les controvèrsies interiors, Maixabel accedeix a trobar-se cara a cara amb les persones que van acabar a sang freda amb la vida de qui havia estat el seu company des dels setze anys. «Tothom mereix una segona oportunitat», diu ella quan li pregunten per les raons per seure davant de l’assassí del seu marit.
Procés de reconciliació
La pel·lícula ha estat rebuda per a molts crítics de cinema com una de les millors produccions españoles de la història. Destaquen com la directora, tot i la dificultat per tractar aquesta història ho aconsegueix amb èxit, sense frivolitzar ni menys tenir el context que es vivia.
El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, ens presenta aquesta pel·lícula, on aquesta trobada que d’entrada semblaria impossible dona peu a un procés de reconciliació. Per això, el crític de cinema destaca aquest «procés de perdó progressiu» i la força de la protagonista, que «supera els sentiments, deixant entreveure la perspectiva social de tota la seva intenció.»
D’altra banda, per part del personatge de l’exterrorista, es dibuixa el buit existencial i la seva lluita interna. L’assassí experimenta un procés de canvi rere el penediment. Un senyal que la justícia restaurativa dóna lloc a un futur amb esperança.
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
«Déu compta amb tu» és el lema de la campanya de la Diada de Germanor 2026, que se celebra enguany el diumenge 8 de novembre. Una crida al compromís des de l’agraïment,…
La ciutat de Barcelona, cap i casal de Catalunya, ha estat escenari de violència gratuïta, saquejos i destrosses. Aquestes escenes de disturbis ens omplen de sorpresa i de dolor, i ens plantegen…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...