Comentari de cinema espiritual: «Maixabel»

Actors de la talla de Luis Tosar i Blanca Portillo són els que posen cara i ulls a la pel·lícula del cinema espiritual d’aquesta setmana: Maixabel. De l’enginy de la directora Iciar Bollaín arriba aquesta pel·lícula inspirada en els fets que van tenir lloc l’any 2000, quan Juan María Jaúregui,  va ser assassinat per ETA.

Sinopsis

Maixabel Lasa perd 2000 el seu marit, Joan Maria Jaúregui, assassinat per ETA. Onze anys més tard, un dels assassins ha demanat entrevistar-se amb ella a la presó de Nanclares de l’Oca a Àlaba. A la presó, compleix condemna després d’haver trencat els seus llaços amb la banda terrorista.

Tot i els dubtes i les controvèrsies interiors, Maixabel accedeix a trobar-se cara a cara amb les persones que van acabar a sang freda amb la vida de qui havia estat el seu company des dels setze anys. «Tothom mereix una segona oportunitat», diu ella quan li pregunten per les raons per seure davant de l’assassí del seu marit.

Procés de reconciliació

La pel·lícula ha estat rebuda per a molts crítics de cinema com una de les millors produccions españoles de la història. Destaquen com la directora, tot i la dificultat per tractar aquesta història ho aconsegueix amb èxit, sense frivolitzar ni menys tenir el context que es vivia. 

El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, ens presenta aquesta pel·lícula, on aquesta trobada que d’entrada semblaria impossible dona peu a un procés de reconciliació. Per això, el crític de cinema destaca aquest «procés de perdó progressiu» i la força de la protagonista, que «supera els sentiments, deixant entreveure la perspectiva social de tota la seva intenció.»

D’altra banda, per part del personatge de l’exterrorista, es dibuixa el buit existencial i la seva lluita interna. L’assassí experimenta un procés de canvi rere el penediment. Un senyal que la justícia restaurativa dóna lloc a un futur amb esperança.