Comentario de cine espiritual: «Anton, su amigo y la revolución rusa»

Un judío y un cristiano muestran la fuerza de la amistad y la inocencia ante los intereses y desavenencias sociopolíticas

05 Mar, 2021
Església de Barcelona

Esta semana el Cine Espiritual comenta el estreno en los cines de Anton, su amigo y la revolución rusa. Se trata de la última película dirigida por Zaza Urushadze, director del éxito Mandarinas, que fue galardonada por diferentes premios cinematográficos. Ahora, postmorte estrena esta nueva producción en las salas de cine. 

El director ucraniano murió en diciembre de 2019, dejando esta perla cinematográfica pendiente de estreno. En este caso, vuelve a emocionar a partir de una historia inspirada en hechos reales y presentada desde la relación de dos niños pequeños. A pesar de sus diferencias se harán fuertes gracias a su amistad.

Sinopsis

Una vez terminada la Primera Guerra Mundial y la revuelta de los bolcheviques la sociedad ucraniana atraviesa un periodo sociopolítico con tensiones e inestable. En medio de este contexto, en una localidad pequeña y apartada viven un niño cristiano y un judío. La amistad entre ellos dos consigue sobreponerse a los prejuicios, el odio y el paso del tiempo.

El arma de la inocencia

La crítica de cine destaca como la película fusiona la delicadeza y la crudeza de los hechos, relatados con una producción muy sencilla que se adapta a la perfección con el relato de la inocencia de los dos niños.

El tema más trascendental es el de la inocencia. Así, el crítico de cine, Mn. Peio asegura que la bondad y la transparencia en relación entre los dos niños contrasta con los intereses de los adultos. «En medio de los conflictos políticos y las confrontaciones por las diferencias sociales, reflota la fuerza de estos de estos dos niños, que a pesar de religiones diferentes, demuestran como la amistad ante todas las cosas». En esta línea, desde el medio ABC reafirman que «la bondad es capaz de propiciar los mayores errores. Es una de las enseñanzas que se llevan los niños y el espectador atento».

 

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si tuvierais fe, nada os sería imposible.

(Mt 17,14-20)