Comentari de Cinema espiritual: La Voluntària

La actriz Carmen Machi, mayor conocida por su recorrido televisivo y cinematográfico en el mundo de la comedia, entra en el género del drama

17 Jun, 2022
Església de Barcelona

La actriz Carmen Machi, gran conocida por su recorrido televisivo y cinematográfico en el mundo de la comedia, rompe con esta línea y entra en el género del drama protagonizando «La Voluntaria». El largometraje, dirigido por Nely Reguera, se ha estrenado este 10 de junio en los cines y se presenta en el cine espiritual esta semana con motivo de Corpus Christi. Tal y como expone el crítico de cine, enaltece la figura del voluntario y de la caridad ante los más necesitados.

Sinopsis

Médico jubilada y desilusionada por no tener limpios o un asunto donde sentirse útil, Marisa (Carmen Machi) decide viajar a un campo de refugiados griego. Al llegar, se hace evidente que nada tiene que ver con los demás y descubre un mundo que no habría podido imaginar. Cuando conoce al pequeño Ahmed, los límites entre la necesidad de cuidar y sentirse útil comienzan a desdibujarse. Esta relación le lleva a explorar los límites entre el amor y la necesidad de sentirse práctica.

¿Sabemos lo que es ayudar?

Tal como cita Televisión Española, una de las productoras de la producción entre las que destaca TV3, Reguera destaca cómo la actriz protagonista interpretada por Machi simboliza «la actitud de Occidente, de cierta soberbia, que ella sí sabe lo que necesita estas personas, mientras el otro lado -el de los refugiados- no tiene voz porque no le demos”. «Quizás hay una tendencia a creer que sabemos qué es ayudar o que creemos que ayudamos de forma desinteresada cuando quizás no lo hagamos», añade.

Mn. Peio Sánchez destaca la versatilidad de la actriz actúa a la perfección en ese género. También destaca cómo el relato defiende la necesidad de estas historias de generosidad.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)