Colonias para todos

Entrevista a Nuria Martínez, vicepresidenta del Movimiento de Centros de Esplai Cristianos Catalanes de la Fundación Pere Tarrés

25 May, 2017
Església de Barcelona

La Fundación Pere Tarrés propone que ningún niño se quede sin colonias, especialmente los que se encuentren en situación de vulnerabilidad social. Para hacerlo posible pide la colaboración de la ciudadanía a través de donativos para poder becar familias -tanto las que ya forman parte de los centros de esparcimiento como las nuevas-, en función de sus ingresos: www.peretarres.org/donativos/ 93 430 16 06. Nuria Martínez es la vicepresidenta del Movimiento de Centros de Esplai Cristianos Catalanes (MCECC) de la Fundación Pere Tarrés.

¿Qué aportan las actividades de ocio?

Un contexto idóneo para promover las relaciones sociales de los niños y adolescentes y para trabajar la espiritualidad y lo trascendente. En el caso de los centros de esparcimiento del MCECC, esta actividad continúa durante el curso y esto permite ofrecer a las familias un proyecto de acompañamiento de toda la etapa de infancia y adolescencia.

¿Por qué son importantes las colonias, especialmente para los chicos en situación de vulnerabilidad?

Las colonias de verano siempre se convierten en una experiencia significativa para los niños y adolescentes que las viven. En el caso de los niños en situación de vulnerabilidad, unas colonias de verano posiblemente pueden convertirse en la única actividad especial de los meses de vacaciones y, por ello, aunque son más especiales. El rol de los monitores es clave, ya que acaban siendo unos referentes importantes en su proceso de aprendizaje.

¿Por qué es importante hacer actividades inclusivas?

A colonias es importante que la beca no se convierta en una diferencia entre los niños y jóvenes que viven la actividad. Allí todos terminan formando parte de una misma «familia», con unos hábitos, actividades, referentes… y esto acaba generando una sensación de hermandad e igualdad, ajena a sus lugares de origen.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del próximo 28 de mayo.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)