8 años después del trágico atentado en la isla de Noruega, se presenta la película sobre los hechos acontecidos
19 Jul, 2019
Església de Barcelona
Esta semana se cumplen 8 años de los atentados que tuvieron lugar en Utoya (Noruega), en 2011. Con este trágico recuerdo, se estrena: Utoya, 22 de julio. El director encargado de llevar los hechos a los cines ha sido Erik Poppe, conocido por sus últimas películas: La decisión del rey (2016) y Mil veces buenas noches (2013). En este caso, relata la historia desde la misma vivencia de una de las jóvenes (ficticia) que sufre la persecución.
Sinopsis
Kaja (Andrea Berntzen), es una chica de 18 años, que está en unos parlamentos en el campamento de verano de la isla noruega de Utøya. Aparece apenas 12 minutos antes de que empiece la matanza, el 22 de julio de 2011. A través de su experiencia se muestra lo que fue el peor día de la historia moderna de Noruega. Se presencia el momento des de que comienza a escuchar los disparos en el campamento donde transcurre el segundo atentado tiroteo, tras el bombardeo en la oficina del ministro de Estado y del Ministerio de Justicia y Seguridad Pública de Oslo. Los jóvenes acampados saben de la bomba explosionada por un terrorista en Oslo, pero desconocen que Anders Breivik se encuentra en la isla con la intención de cometer un asesinato en serie.
«El mal»
El relato- documental está explicado desde el sufrimiento en la propia piel de quienes lo vivieron, a través de esta protagonista. Con este se pretende dar rostro a todos aquellos jóvenes que vivieron estos momentos de incertidumbre. Por ello, se recrea en tiempo real los fatídicos atentados. Unos sucesos que provocaron la muerte de 77 personas y más de un centenar de heridos.
Tal como explica el crítico de cine espiritual, este largometraje que sumerge al espectador en el foco de la tragedia muestra la imagen del mal. «En el fondo es representación de la imagen del mal, a través de este empresario de ultraderecha», explica el crítico. Una reflexión sobre «cómo el mal se refleja en la actualidad a partir de trágicos hechos como este» y de cómo, aún así, «los jóvenes no pierden la esperanza».
La Catedral de Barcelona acogió el sábado 24 de octubre un encuentro de los catecúmenos del Arzobispado de Barcelona con el obispo auxiliar, Mons. David Abadías. Una sesentena de personas procedentes de…
La basílica de Santa María de Mataró celebró este domingo 25 de octubre el 500 aniversario de su dedicación con una eucaristía presidida por el arzobispo de Barcelona, cardenal Juan José Omella.…
El Museo Diocesano de Barcelona acoge la exposición Arte sacro italiano del siglo XX de los Museos Vaticanos, una selección de pinturas y esculturas procedentes de la Colección de Arte Moderno y…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...