Cinema Espiritual: «Utoya, 22 de julio»

Aquesta setmana es compleixen 8 anys dels atemptats que van tenir lloc a Utoya (Noruega), el 2011. Amb aquest tràgic record, s’estrena: Utoya, 22 de julio. El director encarregat de portar els fets als cinemes ha estat Erik Poppe, conegut per les seves darreres pel·lícules: La decisión del rey (2016) i Mil veces buenas noches (2013). En aquest cas, relata la història des de la mateix vivència d’una de les joves (fictícia) que pateix la persecució. 

Sinopsis

La Kaja (Andrea Berntzen), és una noia  de 18 anys, que està en uns parlaments al campament d’estiu de l’illa noruega d’Utøya. Apareix tot just 12 minuts abans que comenci la matança, el 22 de juliol del 2011. A través de la seva experiència es mostra el que va ser el pitjor dia de la història moderna de Noruega. Presència el moment que comença a escoltar els trets en el campament on transcorre el segon atemptat tiroteig, després del bombardeig a l’oficina del ministre d’Estat i del Ministeri de Justícia i Seguretat Pública d’Oslo. Els joves acampats saben de la bomba feta explotar per un terrorista a Oslo, però desconeixen que Anders Breivik es troba a l’illa amb la intenció de cometre un assassinat en série.

«El mal»

El relat- documental està explicat des del patiment en la pròpia pell dels qui ho van viure, a través d’aquesta protagonista. Amb ella es pretén donar rostre a tots aquells joves que van viure aquests moments d’incertesa. Per això, es recrea a temps real els fatídics atemptats. Uns successos que van provocar la mort de 77 persones i més d’un centenar de ferits. 

Tal com explica el crític de cinema espiritual, aquest llargmetratge que submergeix l’espectador en el focus de la tragèdia mostra la imatge del mal. «En el fons és representació de la imatge del mal, a través d’aquest empresari d’ultradreta», explica el crític. Una reflexió sobre «com el mal es reflecteix en l’actualitat a partir de tràgics fets com aquest» i de com, tot i així, «els joves no perden l’esperança».

Comentario Mn. Peio