Cinema Espiritual: «Utoya, 22 de julio»

8 anys després del tràgic atemptat a l'illa de Noruega, es presenta la pel·lícula sobre els fets esdevinguts

19 Jul, 2019
Església de Barcelona

Aquesta setmana es compleixen 8 anys dels atemptats que van tenir lloc a Utoya (Noruega), el 2011. Amb aquest tràgic record, s’estrena: Utoya, 22 de julio. El director encarregat de portar els fets als cinemes ha estat Erik Poppe, conegut per les seves darreres pel·lícules: La decisión del rey (2016) i Mil veces buenas noches (2013). En aquest cas, relata la història des de la mateix vivència d’una de les joves (fictícia) que pateix la persecució. 

Sinopsis

La Kaja (Andrea Berntzen), és una noia  de 18 anys, que està en uns parlaments al campament d’estiu de l’illa noruega d’Utøya. Apareix tot just 12 minuts abans que comenci la matança, el 22 de juliol del 2011. A través de la seva experiència es mostra el que va ser el pitjor dia de la història moderna de Noruega. Presència el moment que comença a escoltar els trets en el campament on transcorre el segon atemptat tiroteig, després del bombardeig a l’oficina del ministre d’Estat i del Ministeri de Justícia i Seguretat Pública d’Oslo. Els joves acampats saben de la bomba feta explotar per un terrorista a Oslo, però desconeixen que Anders Breivik es troba a l’illa amb la intenció de cometre un assassinat en série.

«El mal»

El relat- documental està explicat des del patiment en la pròpia pell dels qui ho van viure, a través d’aquesta protagonista. Amb ella es pretén donar rostre a tots aquells joves que van viure aquests moments d’incertesa. Per això, es recrea a temps real els fatídics atemptats. Uns successos que van provocar la mort de 77 persones i més d’un centenar de ferits. 

Tal com explica el crític de cinema espiritual, aquest llargmetratge que submergeix l’espectador en el focus de la tragèdia mostra la imatge del mal. «En el fons és representació de la imatge del mal, a través d’aquest empresari d’ultradreta», explica el crític. Una reflexió sobre «com el mal es reflecteix en l’actualitat a partir de tràgics fets com aquest» i de com, tot i així, «els joves no perden l’esperança».

Comentario Mn. Peio

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)