Reunió dels bisbes de la Tarraconense

El nou arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas i Barnosell, presideix per primera vegada la trobada

22 Jul, 2019
Església de Barcelona
Reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense

[GIEC] Els dies 17, 18 i 19 de juliol de 2019 ha tingut lloc la reunió n. 231 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), a Salardú (Vall d’Aran). La reunió ha estat presidida per primer cop per Mons. Joan Planellas i Barnosell, arquebisbe de Tarragona, i hi han assistit tots els seus membres.

1. Els bisbes han reflexionat sobre la pastoral de joventut, a partir de les explicacions que els han donat Mons. Sergi Gordo i Mn. Josep Mateu, director del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ), els quals els han presentat la memòria explicativa del curs 2018-19, un curs durant el qual, entre altres activitats, joves dels nostres bisbats han participat en la Trobada Europea de Joves a Madrid, i en la Trobada de Joves a Mataró coincidint amb la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut a Panamà.

Els delegats de joventut s’han reunit mensualment i han realitzat diverses accions en l’àmbit de la comunicació a través de les xarxes socials i web.

Mn. Josep Mateu ha presentat la programació del curs 2019-20 on destaca especialment la Jornada d’animadors de joves a Manresa el proper mes de febrer de 2020 i la ruta jove des de Manresa a Montserrat que es portarà a terme durant el temps pasqual.

Així mateix, durant tot el proper curs els delegats de pastoral de joventut treballaran per impulsar la recepció de l’exhortació apostòlica postsinodal Crist Viu del papa Francesc.

2. Després d’un llarg i profund treball de les Delegacions diocesanes de Litúrgia amb la col·laboració d’experts diversos, Mons. Joan-Enric Vives i Mn. Joan Baburés, coordinador de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia (CIL), han presentat als bisbes la traducció catalana ja acabada de la tercera edició esmenada del Missal Romà. Els bisbes l’han aprovada per unanimitat. A partir d’ara es continuarà el camí prescrit per a la confirmació d’aquesta traducció per part de la Congregació per al Culte Diví i la disciplina dels Sagraments.

Els bisbes també han aprovat la traducció al català de la pregària col·lecta de la memòria de Sant Pau VI, que s’ha inscrit al Calendari Romà i que se celebrarà el dia 29 de maig.

3. Mons. Francesc Pardo ha presentat als bisbes alguns projectes encaminats a commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la celebració del Concili Provincial Tarraconense de 1995 que han estat estudiats i es concretaran en la propera reunió de la CET.

4. Mons. Enric Benavent, responsable de l’àmbit de la pastoral missionera a la CET, ha exposat les diverses activitats que es portaran a terme el proper mes d’octubre a les nostres diòcesis en ocasió que el papa Francesc ha convocat un Mes Missioner Extraordinari per desvetllar la consciència de la missió ad gentes i alhora impulsar la responsabilitat missionera de tots els batejats.

5. Els bisbes han tractat diverses qüestions relatives a l’ensenyament i a l’Escola Cristiana i han encarregat a l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, la presidència del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC).

6. També segons els Estatuts actualment vigents han elegit l’arquebisbe Joan Planellas Vicegran Canceller de l’Ateneu universitari Sant Pacià.

7. Els bisbes, a partir de l’exposició de Mons. Salvador Giménez, bisbe de Lleida, també han reflexionat sobre diverses qüestions relatives als mitjans de comunicació i més en concret sobre els programes Signes dels Temps i Paraules de vida que s’emeten a TV3 i a Catalunya Ràdio per un conveni signat entre la Conferència Episcopal Tarraconense i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Signes dels Temps es va estrenar a Televisió de Catalunya l’any 1986 i des de llavors es manté 33 anys en antena de manera continuada, fet que l’ha convertit en un dels espais més veterans de la Cadena, amb més de 1.400 programes emesos.

8. S’han revisat diverses qüestions relatives a la difusió de la Sagrada Escriptura, la pastoral obrera, la celebració de les exèquies cristianes i la formació permanent dels preveres.

9. En el transcurs de la reunió, el recentment elegit Síndic de la Vall d’Aran, Mgfc. Sr. Francés X. Boya, acompanyat del conseller i alcalde de Bossòst, Mgfc. Sr. Amador Marquès, s’han desplaçat a Salardú per saludar els membres de la CET.

10. Durant l’estada dels bisbes a la Vall, han celebrat l’Eucaristia a Vielha i a Salardú, i han rebut l’atenció de l’Arxiprest d’Aran, Mn. Pere Balagué i de Mn. Jusèp Amiell, expert lingüista de l’aranès i creu de Sant Jordi.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)