Cine Espiritual: ‘Un corazón extraordinario’

Un relato entre el drama y la comedia que cuenta una historia donde las personas predominan sobre las preocupaciones

18 Abr, 2019
Església de Barcelona
Esta Semana Santa el crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, nos habla sobre Un corazon extraordinario. Se trata de una producción basada en la novela homónima de los escritores alemanes Daniel Meyer y Lars Armendia. Además, está dirigida por el alemán Marc Rothemund, conocido por el éxito de su última película Sophie School (2015). En este caso, el relato oscila entre el género del drama y la comedia, contando una historia donde las personas predominan sobre las preocupaciones.

Sinopsis

Lenny (Elyas M’Barek) tiene 30 años y nunca ha hecho nada más que vivir su vida a su gusto, sin reparar en los otros. Un día, su padre, un médico cansado del estilo de vida de su hijo, le obliga hacerse cargo de David (Philip Noah Schwarz), uno de sus pacientes, adolescente y en estado terminal. Concretamente, el chico sufre de una enfermedad cardíaca que lo limita a vivir una vida diferente de la de los jóvenes de su edad. Aunque de entrada la propuesta no convence al Lenny, finalmente acabará accediendo. Así, este pasará de una alocada vida a una centrada cien por cien en conseguir la felicidad de David.
En este sentido, le ayudará bajo cualquier coste, saltándose las reglas impuestas por su padre en muchas de las ocasiones, para que el chico consiga experimentar todo lo que quería hacer antes de morir.

De la amistad a la entrega incondicional

Mn. Peio Sánchez nos explica cómo a través del film nos muestra una historia de amistad. En este caso, la crítica se refiere al corazón de las personas y como con la entrega desde el corazón se puede iluminar la vida y dejar aparte las preocupaciones. Por otra parte, aunque algunas críticas no les ha convencido la realización, otros destacan la producción como «una historia divertida, tierna y emocionante».

Comentario Mn. Peio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)