Cine espiritual: «Lunana un Yak en la escuela»

La sencillez y la simplicidad de la realización y de los actores han llevado a esta producción como una de las nominadas a los Oscar

12 Ago, 2022
Església de Barcelona

Este verano, se puede encontrar en las carteleras de las salas de cine Lunana un Yak en la escuela, dirigida por Pawo Choyning Dorji, procedente de Bután. En este país, escondido entre China e India, es donde tiene lugar la historia que relata la película, que concretamente tiene lugar en Lunana un lugar donde la población da la vuelta al interior de un joven maestro.

Sinopsis

El protagonista, Ugyen, es un joven profesor en Bután cuyo objetivo es ir a Australia para convertirse en cantante. Sus superiores cambiarán su hoja de ruta y la destinarán a una localidad perdida entre las montañas junto al Himalaya. Desencantado con este nuevo destino, donde la población vive humildemente, quedará desconcertado con la cálida bienvenida de los aldeanos a su nuevo maestro.

El reto será cómo llevar a cabo sus enseñanzas sin ningún tipo de material escolar ni didáctico. Pese a un primer intento por marcharse, poco a poco, la sencillez, la bondad y las ganas de aprender de los pequeños y sus familias le convencerán de acoger este destino como una casa.

Sencillez y belleza

El filme ha sido recibido con honores por la crítica cinematográfica. La sencillez y la simplicidad de la realización y de los actores en medio de este idílico entorno son algunos de los aspectos que la llevaron a ser nominada en la última edición de los Oscar.

Tal y como expone Peio Sánchez, la dirección consigue conmover al espectador con la puesta en escena de estos actores, no profesionales pero transparentes y realistas en su contexto. «El director no busca la lagrimita, sino que emociona dando a conocer a Bután donde, pese a las dificultades, se encuentra una comunidad digna de admiración», añade.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)