Cine espiritual: «Lunana un Yak en la escuela»

La sencillez y la simplicidad de la realización y de los actores han llevado a esta producción como una de las nominadas a los Oscar

12 Ago, 2022
Església de Barcelona

Este verano, se puede encontrar en las carteleras de las salas de cine Lunana un Yak en la escuela, dirigida por Pawo Choyning Dorji, procedente de Bután. En este país, escondido entre China e India, es donde tiene lugar la historia que relata la película, que concretamente tiene lugar en Lunana un lugar donde la población da la vuelta al interior de un joven maestro.

Sinopsis

El protagonista, Ugyen, es un joven profesor en Bután cuyo objetivo es ir a Australia para convertirse en cantante. Sus superiores cambiarán su hoja de ruta y la destinarán a una localidad perdida entre las montañas junto al Himalaya. Desencantado con este nuevo destino, donde la población vive humildemente, quedará desconcertado con la cálida bienvenida de los aldeanos a su nuevo maestro.

El reto será cómo llevar a cabo sus enseñanzas sin ningún tipo de material escolar ni didáctico. Pese a un primer intento por marcharse, poco a poco, la sencillez, la bondad y las ganas de aprender de los pequeños y sus familias le convencerán de acoger este destino como una casa.

Sencillez y belleza

El filme ha sido recibido con honores por la crítica cinematográfica. La sencillez y la simplicidad de la realización y de los actores en medio de este idílico entorno son algunos de los aspectos que la llevaron a ser nominada en la última edición de los Oscar.

Tal y como expone Peio Sánchez, la dirección consigue conmover al espectador con la puesta en escena de estos actores, no profesionales pero transparentes y realistas en su contexto. «El director no busca la lagrimita, sino que emociona dando a conocer a Bután donde, pese a las dificultades, se encuentra una comunidad digna de admiración», añade.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)