Cinema espiritual: «Lunana un Yak en la escuela»

La senzillesa i la simplicitat de la realització i dels actors han portat aquesta producció com una de les nominades als Oscar

12 Ag, 2022
Església de Barcelona

Aquest estiu, es pot trobar a les cartelleres de les sales de cinema Lunana un Yak en al escuela, dirigida per Pawo Choyning Dorji, procedent de Bhutan. En aquest país, amagat entre la Xina i l’Índia, és on té lloc la història que relata la pel·lícula, que concretament té lloc a Lunana un indret on la població capgira l’interior d’un jove mestre.

Sinopsis

El protagonista, Ugyen, és un jove professor en Bhutan que té com objectiu anar a Austràlia per convertir-se en cantant. Els seus superiors, però, canviaran el seu full de ruta i el destinaran a una localitat perduda entre les muntanyes a tocar de l’Himàlaia. Desencantat amb aquest nou destí, on la població viu humilment, quedarà desconcertat amb la càlida benvinguda dels vilatans al seu nou mestre.

El repte serà com dur a terme les seves ensenyances sense cap tipus de material escolar ni didàctic. Tot i un primer intent per marxar, a poc a poc, la senzillesa, la bondat i les ganes d’aprendre dels petits i les seves famílies el convenceran d’acollir aquest destí com una casa.

Senzillesa i bellesa

El film a estat rebut amb honors per la crítica cinematogràfica. La senzillesa i la simplicitat de la realització i dels actors enmig aquest idíl·lic entorn són alguns dels aspectes que la van dur a ser nominada a la darrera edició dels Oscar.

Tal com exposa Peio Sánchez, la direcció aconsegueix commoure l’espectador amb la posada en escena d’aquests actors, no professionals però transparents i realistes en el seu context. “El director no busca la llagrimeta, sinó que emociona donant a conèixer Bhutan on, tot i les dificultats, s’hi troba una comunitat digna d’admiració”, afegeix.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)