«Jove, aixeca’t i sigues testimoni», PEJ’22

Crònica d’una jove que ha participat de la Pelegrinació Europea de Joves a Santiago de Compostela

16 Ag, 2022
Església de Barcelona

Ara que ja han passat uns dies, assimilo amb millor precisió el que va suposar la Peregrinació Europea de Joves (PEJ). Dels dies 3 al 7 d’agost es van reunir a Santiago de Compostela fins a 12000 joves catòlics vinguts de diferents punts d’Europa en un encontre que tenia per lema «Jove aixeca’t i sigues testimoni» i que se celebra en ocasió de l’Any Sant.

700 joves de Catalunya entrant a Santiago

Jesús diu «perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, Jo soc allí enmig d’ells» (Mt 18:20), i així va ser, més de 700 joves de Catalunya no es van voler perdre l’ocasió de participar en aquest encontre. Abans, però, d’arribar a la capital gallega, la caminada per guanyar-nos la compostel·lana va ser gairebé obligatòria. Perquè arribar a Santiago fent el camí omple de sentit l’arribada. Les converses amb persones que es converteixen en amigues, els temps de silenci i reflexió, les butllofes i els cruiximents que, en més d’una ocasió et farien parar, però continues. És enfront del propi dolor com hom experimenta la seva petitesa com a ésser enfront un Déu gran, que és Amor i que mai abandona. El sacrifici i el paisatge t’omplen les mans per arribar davant la tomba de l’apòstol i, exhaust, deixar anar un «aquí em tens».

Però l’arribada amb els joves que vam compartir camí va ser més especial del comú. Hi havia qui arrossegava els peus, les sabates se li havien desgastat o ja no li quedava aigua pel tram final. Però tots compartíem un somriure i una energia especial indescriptible que va fer que, abans d’entrar a la plaça de la catedral, on es troben tots els peregrins, entonéssim la pregària que més ens uneix, el Virolai. A mesura que entràvem en els carrers de Santiago uns van començar a cantar un «Rosa d’abril, morena de la serra…», al que tots vam seguir fins arribar a la Plaça do Obradoiro. Emocionant. Els joves vinguts dels diferents bisbats ja havien arribat, i ho feien cantant a la qui sempre ens acompanya en el camí de la vida, la Mare de Déu. Allà mateix, ens vam trobar amb el cardenal Joan Josep Omella i amb el bisbe auxiliar Mons. Sergi Gordo. Mons. Javier Vilanova, que ens havia acompanyat durant el camí, els va saludar. Aquell mateix vespre, vam entrar a la catedral per la porta santa i vam compartir una estona de vetlla i de pregària, presidida pel cardenal Omella, amb diferents joves vinguts d’altres punts d’Espanya.

Catequesis: Card. Omella i Mons. Sergi Gordo

Un cop arribats a Santiago, cada matí rebíem diferents catequesis, testimonis i compartíem amb grups petits les pròpies vivències. La catequesi que va predicar el cardenal Omella tenia de títol «Jesús viu, et salva i et vol viu», una realitat que se sustenta a partir de 4 pilars bàsics: oració, formació, sacrifici i compromís. L’arquebisbe de Barcelona va destacar aquests quatre punts recordant que «és necessari fer-nos petits i humils per trobar a Déu» tot subratllant que «Déu va pensar que al món li faltava quelcom valuós, i et va crear a tu», i és que «som importants per al Senyor».

En la catequesi que va predicar el bisbe auxiliar, Mons. Sergi Gordo, va encoratjar els joves viure amb el seu testimoni de vida cristiana i a seguir anunciant «el bon Déu que és Amor i que es fa present al món a través nostre», destacant la importància «d’evangelitzar amb el somriure» i d’anar acompanyats en el camí de la fe.

A la tarda, cadascú podia apuntar-se a tallers organitzats per la PEJ lliurement, assistir a concerts, obres de teatre o xerrades que tenien lloc a diferents punts de Santiago.

Monte do Gozo

El 6 d’agost a la nit va ser el primer dia que vam veure el Monte do Gozo ple dels 12000 joves que havíem assistit. Es va dur a terme una vetlla de pregària, acompanyada amb música i testimonis. Sota la llum de les estrelles i amb Santiago de Compostela als nostres peus, va ser un moment molt especial d’oració i reflexió de tot el que s’havia viscut.

L’últim dia, 7 d’agost, va finalitzar amb una eucaristia també al Monte do Gozo, que va quedar replet de samarretes grogues. El cardenal Antonio Marto, enviat especial del Papa, va dirigir aquestes paraules: «Heu viscut una sèrie de belles i enriquidores trobades i experiències. La seva bellesa i riquesa no són només per a vosaltres, sinó perquè ho comuniqueu als altres».

En suma, ha estat una trobada que ha enfortit llaços entre parròquies i entre diòcesis. Ha suposat un endoll de recarrega per a la fe: compartir amb comunitat una base fonamental de la vida del jove creient, com és la relació amb Déu. Un suport per començar amb forces el nou curs i l’entrenament pel que serà la JMJ Lisboa 2023.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Calia complir això sense deixar allò altre.

(Mt 23,23-26)