Cine espiritual: «Joker»

Llega a los cines la nueva adaptación del Joker, catalogada como «la película imprescindible del año»

11 Oct, 2019
Església de Barcelona

Esta semana, el cine espiritual nos presenta uno de los estrenos esperados: Joker. Algunos críticos como Fotogramas hablan como «la película imprescindible del año», y otros, sencillamente la describen como «magnífica». De hecho, el director Todd Phillips (Resacón en Las Vegas), se luce en esta nueva historia de este personaje ya conocido en el mundo de los superhéroes. Así, el alter ego de Battman, el malvado de la sonrisa diabólico, interpretado por Joaquin Phoenix (Los hemanos Sisters) nos vuelve a impactar en la gran pantalla.

Sinopsis

Arthur Fleck es un payaso que se gana la vida ejerciendo de payaso sin éxito por una agencia poco reconocida. Presenta ciertos problemas mentales, entre estos, hacer unas risas nerviosas que incomodan a la gente, provocando que se alejen de él. Vive con su madre y a quien cuida. A partir de varios hechos, su frustración se transformará en ira, que le llevará a darse a conocer a la sociedad que lo ignora de la manera más violenta.

Investigación del mal

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca como la película nos lleva a reflexionar sobre el surgimiento del mal a partir de ciertas situaciones sociales. Tal como explica Sánchez, el director hace «una investigación sobre la dinámica del mal y lo que impide la felicidad de muchas personas».

Por otra parte, la crítica cinematográfica, ejemplifica esta nueva puesta en escena del Joker, el cual se muestra como un «personaje desmesurado y fuera de sí y hundido por su experiencia personal», tal como explica Sánchez. El Festival de Cine de Venecia la ha premiada con el galardón a Mejor Película de este 2019. Tal como explica Fotogramas, se presenta un «cine pretérito y capaz de entrar en las catacumbas de la mente humana».

Comentario Mn. Peio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)