Cine Espiritual: ‘Harriet’

Una heroína afroamericana que luchó para liberar la población negra de la esclavitud

06 Mar, 2020
Església de Barcelona
Muy cerca del 8 de marzo, el Día de la Mujer, se estrena este viernes 6 la película Harriet. Se trata de una producción cinematográfica basada en hechos reales y dirigida por Kasi Lemmon, que pone en escena la vida de una heroína afroamericana que luchó para liberar la población negra de la injusticia de la esclavitud. La historia tiene lugar en Estados Unidos, concretamente, a mediados del siglo XIX.

Sinopsis

Tras una horrible paliza por parte del negrero de la plantación en la que trabaja, Harriet Tubman, sufre unas visiones. En estas ella se traslada a lo que sería su futuro. La protagonista las interpreta como mensajes directos de Dios. En estas alucinaciones ve su libertad y la de otros esclavos, sabiendo que este es su destino.
A partir de esta experiencia, ella hará todo lo posible para que estos espejismos se hagan realidad. Es así, que se convertirá en una de las personas que más esclavos liberó del sur, gracias al Ferrocarril Subterráneo, rutas y canales de casas secretos que permitieron a los esclavos huir a los estados de norte.

Una heroína contra la injusticia

La película pone de manifiesto la lucha de Tubman. Una mujer, firmemente cristiana, que además de posicionarse y hacer frente contra la esclavitud y racismo, fue también, más adelante, una defensora de los derechos de las mujeres y del voto femenino.
El crítico de cine espiritual ejemplifica la protagonista, como «un referente que en su debilidad y falta de formación se convierte en una mujer fuerte y capaz de liderar». La actriz que ha puesto cara y ojos a Harriet es Cynthia Erivo, nominada como Mejor Actriz en varios festivales de cine, como los Oscar o los Globos de Oro.
Hoy día, la sociedad afroamericana continúa recordando su gran hazaña. Cada año se organizan peregrinaciones a su sepultura como homenaje.

Comentario Mn. Peio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

La planta que no haya plantado mi Padre celestial, será arrancada de raíz.

(Mt 15,1-2.10-14)