Mons. Bizzeti: «Solo queremos abrir parroquias legalmente»

El Vicario Apostólico de Anatolia explica a Rome Reports las dificultades para cultivar la fe católica en Turquía

04 Mar, 2020
Església de Barcelona
Turquía ha adquirido un protagonismo capital en los últimos años de crisis en Oriente Medio. Según explica Rome Reports, más allá de las cuestiones políticas y geoestratégicas, es el país de su entorno que más refugiados sirios e iraquíes ha acogido. Sin embargo, la suerte de estos en esta tierra es diferente, sobre todo, en el caso de los cristianos iraquíes. Los derechos están limitados hasta tal punto que no pueden ni cultivar su propia fe por la falta de personas que los atiendan.
Problemas para cultivar la fe
«No tenemos a nadie de lengua árabe que pueda ser pastor de estos cristianos. Se trata de una situación difícil que los jóvenes cristianos iraquíes no entienden y se preguntan cómo el mundo Occidental cristiano no les ayuda». Así lo lamenta el Vicario Apostólico de Anatolia, Mons. Paolo Bizzeti. «Muchos no han podido celebrar ni siquiera la Navidad y tampoco podrán celebrar la Pascua. Había sólo un sacerdote caldeo que iba por estas ciudades pero han secuestrado a sus padres y ahora se está ocupando de eso», añade.
El Vicario Apostólico de Anatolia explica que hay otra dificultad añadida que impide que la Iglesia católica pueda llevar a cabo su misión. Se trata de la imposibilidad de abrir un centro cultural, un centro juvenil, una escuela o una capilla. «Estos cristianos están repartidos en muchas ciudades de Turquía y alejados de donde están las iglesias. Por lo tanto, la situación sigue siendo dramática «, explica el vicario.
Tratado de Lausanne 
Según argumenta el medio, esta circunstancia se debe a una anomalía histórica que está a punto de hacer 100 años: el tratado de Lausana suscrito en 1923, después de la I Guerra Mundial. El acuerdo de paz que configuró la Turquía moderna no reconoce a la Iglesia Católica, con el que no tiene personalidad jurídica.
Tal como explica el vicario «este tratado recoge cuáles confesiones cristianas están reconocidas, como los armenios o los ortodoxos, e incluso los judíos. Otras confesiones cristianas no se reconocen. Esto se trató en los últimos días de negociación del acuerdo y se dejó sin regular a fin de hacerlo en el futuro. Pero nunca se hizo de manera que la Iglesia católica no tiene reconocimiento jurídico, no tiene personalidad jurídica «.» Es urgente una revisión de este tratado de manera que se conceda a dichas minorías el tener un espacio para sus fieles. No queremos hacer proselitismo pero queremos cuidar nuestro rebaño «, añade.
En la imposibilidad para abrir centros de culto se une el hecho de que, en virtud de este tratado, el gobierno también puede confiscar los que existen cuando no haya un sacerdote o una comunidad que cuide.
La Iglesia en Turquía es pequeña pero cuenta con grandes posibilidades y puede ser revitalizada gracias a los refugiados. Sin embargo sus fuerzas son muy limitadas y vive en un contexto que no favorece su crecimiento.
https://www.youtube.com/watch?v=Rce6AUaCe_k&list=PL1v4FulOj6ykwCZ3iWkAvKJdE6pL82lAP&index=2&t=0s
Autora: Ángeles Conde

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 25,1-13)