Un documental sobre el relato de tres jóvenes saharauis parados en el desierto
12 Jul, 2019
Església de Barcelona
Este 12 de julio se estrena en los cines Hamada. Se trata de una película – documental dirigida por el cineasta gallego Eloy Domíngez Serén que nos acerca a un pueblo saharaui, que vive exiliado en el Desierto del Sahara. De hecho, la palabra Hamadaen árabe significa «desierto» y para los habitantes de la localidad también alude a la idea de vacío. En este sentido, la película cuenta el concepto desde el punto de vista de tres jóvenes que buscan su camino.
Sinopsis
En medio de la nada, que es el Sahara, crecen las generaciones a las que Marruecos negó el país en 1975. El tiempo se pasa matando las horas pero desde el punto de vista de los jóvenes es diferente. Se describe el retrato de un grupo de amigos que viven en un campamento de refugiados en pleno desierto.
El buen humor y la ironía les ayuda a pasar y vivir en este mundo perdido. Juntos, usan el poder de la creatividad y la diversión para denunciar la realidad que los rodea y expandirse más allá de los límites del campamento. Arreglan coches que puedan correr, aunque no vayan más allá de las alambradas y muros que los quieren retenidos e invisibles.
Aislados pero con esperanza
Tal como explica el crítico de cine, Mn. Peio Sánchez, el documental se plantea con una frescura que permite analizar la problemática de estos refugiados aislados en esta localidad. «Ellos creen que hay una salida esperanzadora y tratarán de llegar con todos sus esfuerzos», explica Mn. Peio.
Otros destacan también como Domínguez Serén, nos enseña a mirar al otro desde una posición de «iguales». Lo hace sin dar ningún tono paternalista ni tristeza, sino una mirada digna y humana sin dejar de lado la crítica sobre la situación que viven.
El Arzobispado de Barcelona ha iniciado el proceso para transformar la Oficina de Transparencia en un Servicio de Protectorado, con la finalidad de mejorar la atención a todas las personas jurídicas sometidas…
La Catedral de Barcelona acogió el sábado 24 de octubre un encuentro de los catecúmenos del Arzobispado de Barcelona con el obispo auxiliar, Mons. David Abadías. Una sesentena de personas procedentes de…
La basílica de Santa María de Mataró celebró este domingo 25 de octubre el 500 aniversario de su dedicación con una eucaristía presidida por el arzobispo de Barcelona, cardenal Juan José Omella.…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...