Cine espiritual: «Hamada»

Un documental sobre el relato de tres jóvenes saharauis parados en el desierto

12 Jul, 2019
Església de Barcelona

Este 12 de julio se estrena en los cines Hamada. Se trata de una película – documental dirigida por el cineasta gallego Eloy Domíngez Serén que nos acerca a un pueblo saharaui, que vive exiliado en el Desierto del Sahara. De hecho, la palabra Hamada en árabe significa «desierto» y para los habitantes de la localidad también alude a la idea de vacío. En este sentido, la película cuenta el concepto desde el punto de vista de tres jóvenes que buscan su camino.

Sinopsis

En medio de la nada, que es el Sahara, crecen las generaciones a las que Marruecos negó el país en 1975. El tiempo se pasa matando las horas pero desde el punto de vista de los jóvenes es diferente. Se describe el retrato de un grupo de amigos que viven en un campamento de refugiados en pleno desierto.

El buen humor y la ironía les ayuda a pasar y vivir en este mundo perdido. Juntos, usan el poder de la creatividad y la diversión para denunciar la realidad que los rodea y expandirse más allá de los límites del campamento. Arreglan coches que puedan correr, aunque no vayan más allá de las alambradas y muros que los quieren retenidos e invisibles.

Aislados pero con esperanza

Tal como explica el crítico de cine, Mn. Peio Sánchez, el documental se plantea con una frescura que permite analizar la problemática de estos refugiados aislados en esta localidad. «Ellos creen que hay una salida esperanzadora y tratarán de llegar con todos sus esfuerzos», explica Mn. Peio.

Otros destacan también como Domínguez Serén, nos enseña a mirar al otro desde una posición de «iguales». Lo hace sin dar ningún tono paternalista ni tristeza, sino una mirada digna y humana sin dejar de lado la crítica sobre la situación que viven.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)