Cinema espiritual: «Hamada»

Un documental sobre el relat de tres joves saharauis aturats en el desert

12 Jul, 2019
Església de Barcelona

Aquest 12 de juliol s’estrena als cinemes Hamada. Es tracta d’una pel·lícula – documental dirigida pel cineasta gallec Eloy Domíngez Serén que ens apropa a un poble sahrauí, que viu exiliat al Desert del Sàhara. De fet, la paraula “hamada” en àrab vol dir “desert” i pels habitants de la localitat també al·ludeix a la idea de buit. En aquest sentit, la pel·lícula explica el concepte des del punt de vista de tres joves que busquen el seu camí. 

Sinopsis

Enmig del no-res que és el Sahara creixen les generacions a les quals el Marroc va negar el país en 1975. El temps present passa matant les hores però des del punt de vista dels joves es diferent. Es descriu el retrat d’un grup d’amics que viuen en un campament de refugiats en ple desert. 

El bon humor i la ironia els ajuda a passar i viure en aquest món perdut. Junts, usen el poder de la creativitat i la diversió per denunciar la realitat que els envolta i expandir-se més enllà dels límits del campament. Arreglen cotxes que puguin córrer, encara que no vagin més enllà dels filats i murs que els volen retinguts i invisibles.

Aïllats però amb esperança

Tal com explica el crític de cinema, Mn. Peio Sánchez, el documental es planteja amb una frescor que permet analitzar la problemàtica d’aquests refugiats aïllats en aquesta localitat. «Ells creuen que hi ha una sortida esperançadora i miraran d’arribar-hi amb tots els seus esforços», explica Mn. Peio.

D’altres destaquen també, com Domínguez Serén ens ensenya a mirar l’altre des d’una posició d’ «iguals». Ho fa sense donar cap to paternalista ni tristesa, sinó una mirada digna i humana sense deixar de banda la crítica sobre la situació que viuen.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)