Un documental sobre el relat de tres joves saharauis aturats en el desert
12 Jul, 2019
Església de Barcelona
Aquest 12 de juliol s’estrena als cinemes Hamada. Es tracta d’una pel·lícula – documental dirigida pel cineasta gallec Eloy Domíngez Serén que ens apropa a un poble sahrauí, que viu exiliat al Desert del Sàhara. De fet, la paraula «hamada» en àrab vol dir «desert» i pels habitants de la localitat també al·ludeix a la idea de buit. En aquest sentit, la pel·lícula explica el concepte des del punt de vista de tres joves que busquen el seu camí.
Sinopsis
Enmig del no-res que és el Sahara creixen les generacions a les quals el Marroc va negar el país en 1975. El temps present passa matant les hores però des del punt de vista dels joves es diferent. Es descriu el retrat d’un grup d’amics que viuen en un campament de refugiats en ple desert.
El bon humor i la ironia els ajuda a passar i viure en aquest món perdut. Junts, usen el poder de la creativitat i la diversió per denunciar la realitat que els envolta i expandir-se més enllà dels límits del campament. Arreglen cotxes que puguin córrer, encara que no vagin més enllà dels filats i murs que els volen retinguts i invisibles.
Aïllats però amb esperança
Tal com explica el crític de cinema, Mn. Peio Sánchez, el documental es planteja amb una frescor que permet analitzar la problemàtica d’aquests refugiats aïllats en aquesta localitat. «Ells creuen que hi ha una sortida esperançadora i miraran d’arribar-hi amb tots els seus esforços», explica Mn. Peio.
D’altres destaquen també, com Domínguez Serén ens ensenya a mirar l’altre des d’una posició d’ «iguals». Ho fa sense donar cap to paternalista ni tristesa, sinó una mirada digna i humana sense deixar de banda la crítica sobre la situació que viuen.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...