Paul Schrader lleva en los cines un film duro y emotivo con un final sorprendente que cautivará al espectador
05 Oct, 2018
Església de Barcelona
Esta semana el cine espiritual presenta la película El reverendo, del director Paul Schrader. Tal como explica Mn. Peio Sánchez, Schrader, destaca por un estilo duro y emotivo. Contiene un trasfondo espiritual, donde predomina el análisis de la persona. También escribió «El estilo trascendente en el cine», un libro que denota su experiencia en este género cinematográfico.
Sinopsis
Se trata de la historia del reverendo, Ernst Toller, (Ethan Hawke), que vive marcado desde la muerte de su hijo en Irak, a quien animó para que se alistara en la guerra. En una situación de remordimientos y confusión sobre sus creencias, decide dejar su parroquia de siempre y trasladarse al norte de Nueva York.
En su nueva comunidad, una feligresa embarazada se dirige al pastor para que hable con su marido. Este es un activista radical que se niega a tener el hijo en un mundo en decadencia. Este encuentro con la pareja llevarán al reverendo a submegirse en sus recuerdos y cuestionarse su futuro. Su manera de ver el mundo da la vuelta, hasta el punto, de plantearse salidas que nunca habría imaginado.
«No apta para simples»
La crítica ha alabado esta última entrega del director americano, el cual nos sirve un relato audiovisual, que reflexiona sobre la «culpabilidad humana, la difícil redención y el sentido del sufrimiento». Así lo asegura el crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, según el cual se trata de una obra que se calificó de «comprometida y feroz, reflexiva y rabiosa, creyendo y descreída». «No apta para simples ni almas sensibles». «Mira al abismo tan cerca que parece que vamos a caer», puntualiza el experto.
La interpretación del protagonista, por el actor Ethan Hawke cautiva al espectador. Destaca una excelente puesta en escena que engancha por su puesto convincente. Según Mn. Peio, «se apodera del papel haciendo que su rostro y más adelante todo su cuerpo esté sometido a la tortura». Una situación descontrolada que termina en un final «sorprendente», asegura el crítico.
A lo largo de este jueves la escuela cristiana se da cita en el Palacio Ferial y de Congresos de Tarragona, donde tiene lugar el Quórum26. Bajo el lema «Somos constelación educativa»,…
La Conferencia Episcopal Española (CEE), con motivo del 60.º aniversario de su creación, presenta cuatro videopódcasts para conmemorar este momento histórico, con entrevistas a quienes han sido sus últimos presidentes: el cardenal…
El pasado 16 de octubre de 2026 tuvo lugar la primera de las tres sesiones de formación del curso «Catequistas: descubrir, crecer, acompañar», una propuesta del Secretariado Diocesano de Catequesis dirigida a…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...