Cine Espiritual: «Dune»

Se estrena una película de ciencia ficción que subraya grandes retos que la sociedad vive y sufre hoy en día

17 Sep, 2021
Església de Barcelona

Esta semana se estrena la adaptación cinematográfica de la novela de ciencia ficción Dune, escrita por el estadounidense Frank Herbert. No es la primera vez que llega a la gran pantalla, entre los antiguos intentos, destaca la película dirigida por el famoso cineasta David Linch, que no terminó de convencer a la crítica. Ahora, la nueva producción llega con elogios dirigida por el canadiense Denis Villenueve, conocido por su buena dirección a Blade Runner (2017) La llegada (2016).

La película traslada al espectador al futuro, planteando ciertas dudas que hoy en día amenazan ya la sociedad y la creación, en su conjunto.

Sinopsis

En un mundo futuro y en medio de un entorno mitológico, está el planeta Arrakis. Este es conocido como Dune por su geografía y disputado por varios nobles. El objeto de deseo es una especie que hay en peligro de extinción y la más valiosa del universo, ya que es capaz de amplificar la conciencia y extender la vida. El Duque Leto Atreides (Oscar Isaac) acepta la administración de este peligroso planeta y es enviado a Arrakis junto con Lady Jessica (Rebecca Ferguson) y su hijo Paul (Timothée Chalamet). Será entonces cuando la familia Atreides corra un gran riesgo para estar en el punto de mira de fuerzas malvadas como las de su enemigo el Barón Vladimir Harkonnen (Stellan Skarsgård).

Argumento con líneas espirituales

El crítico de cine espiritual, a pesar de lamentar como los efectos especiales pueden comerse el desarrollo de los personajes, escoge esta película desde el punto de vista espiritual de la trama.

De entrada, de estaca como en varias líneas argumentales hay un cierto reflejo de la sociedad actual. Por ejemplo «la amenaza en la ecología, la necesidad de sentido espiritual de las personas, o bien, la búsqueda de la libertad de las conciencias». Además, se subraya la necesidad del trabajo en equipo y la colaboración entre los seres humanos.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)