S'estrena una pel·lícula de ciència ficció que subratlla grans reptes que la societat viu i pateix avui dia
17 Set, 2021
Església de Barcelona
Aquesta setmana s’estrena l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de ciència ficció Dune, escrita pel nord-americà Frank Herbert. No és la primera vegada que arriba a la gran pantalla, entre els antics intents, destaca la pel·lícula dirigida pel famós cineasta David Linch, que no va acabar de convèncer a la crítica. Ara, la nova producció arriba amb elogis dirigida pel canadenc Denis Villenueve, conegut per la seva bona direcció a Blade Runner (2017) La llegada (2016).
La pel·lícula trasllada l’espectador al futur, plantejant certs dubtes que avui dia amenacen ja la societat i la creació, en el seu conjunt.
Sinopsis
En un món futur i enmig d’un entorn mitològic, hi ha el planeta Arrakis. Aquest es conegut com a Dune per la seva geografia i disputat per diversos nobles. L’objecte de desig és una espècie que hi ha en perill d’extinció i la més valuosa de l’univers, ja que és capaç d’amplificar la consciència i estendre la vida. El Duc Leto Atreides (Oscar Isaac) acepta l’administració d’aquest perillós planeta i es enviat a Arrakis juntament amb Lady Jessica (Rebecca Ferguson) i el seu fill Paul (Timothée Chalamet). Serà llavors quan la família Atreides corri un gran risc per estar en el punt de mira de forces malvades com les del seu enemic el Baró Vladimir Harkonnen (Stellan Skarsgård).
Argument amb línies espirituals
El crític de cinema espiritual, tot i lamentar com els efectes especials poden menjar-se el desenvolupament dels personatges, escolleix aquesta pel·lícula des del punt de vista espiritual de la trama.
D’entrada, d’estaca com en diverses línies argumentals hi ha un cert reflex de la societat actual. Per exemple «l’amenaça en l’ecologia, la necessitat de sentit espiritual de les persones, o bé, la recerca de la llibertat de les consciències». A més a més, se subratlla la necessitat del treball en equip i la col·laboració entre els éssers humans.
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
«Déu compta amb tu» és el lema de la campanya de la Diada de Germanor 2026, que se celebra enguany el diumenge 8 de novembre. Una crida al compromís des de l’agraïment,…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...