S'estrena una pel·lícula de ciència ficció que subratlla grans reptes que la societat viu i pateix avui dia
17 Set, 2021
Església de Barcelona
Aquesta setmana s’estrena l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de ciència ficció Dune, escrita pel nord-americà Frank Herbert. No és la primera vegada que arriba a la gran pantalla, entre els antics intents, destaca la pel·lícula dirigida pel famós cineasta David Linch, que no va acabar de convèncer a la crítica. Ara, la nova producció arriba amb elogis dirigida pel canadenc Denis Villenueve, conegut per la seva bona direcció a Blade Runner (2017) La llegada (2016).
La pel·lícula trasllada l’espectador al futur, plantejant certs dubtes que avui dia amenacen ja la societat i la creació, en el seu conjunt.
Sinopsis
En un món futur i enmig d’un entorn mitològic, hi ha el planeta Arrakis. Aquest es conegut com a Dune per la seva geografia i disputat per diversos nobles. L’objecte de desig és una espècie que hi ha en perill d’extinció i la més valuosa de l’univers, ja que és capaç d’amplificar la consciència i estendre la vida. El Duc Leto Atreides (Oscar Isaac) acepta l’administració d’aquest perillós planeta i es enviat a Arrakis juntament amb Lady Jessica (Rebecca Ferguson) i el seu fill Paul (Timothée Chalamet). Serà llavors quan la família Atreides corri un gran risc per estar en el punt de mira de forces malvades com les del seu enemic el Baró Vladimir Harkonnen (Stellan Skarsgård).
Argument amb línies espirituals
El crític de cinema espiritual, tot i lamentar com els efectes especials poden menjar-se el desenvolupament dels personatges, escolleix aquesta pel·lícula des del punt de vista espiritual de la trama.
D’entrada, d’estaca com en diverses línies argumentals hi ha un cert reflex de la societat actual. Per exemple «l’amenaça en l’ecologia, la necessitat de sentit espiritual de les persones, o bé, la recerca de la llibertat de les consciències». A més a més, se subratlla la necessitat del treball en equip i la col·laboració entre els éssers humans.
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less