Cinema Espiritual: «Dune»

Aquesta setmana s’estrena l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de ciència ficció Dune, escrita pel nord-americà Frank Herbert. No és la primera vegada que arriba a la gran pantalla, entre els antics intents, destaca la pel·lícula dirigida pel famós cineasta David Linch, que no va acabar de convèncer a la crítica. Ara, la nova producció arriba amb elogis dirigida pel canadenc Denis Villenueve, conegut per la seva bona direcció a Blade Runner (2017) La llegada (2016).

La pel·lícula trasllada l’espectador al futur, plantejant certs dubtes que avui dia amenacen ja la societat i la creació, en el seu conjunt. 

Sinopsis

En un món futur i enmig d’un entorn mitològic, hi ha el planeta Arrakis. Aquest es conegut com a Dune per la seva geografia i disputat per diversos nobles. L’objecte de desig és una espècie que hi ha en perill d’extinció i la més valuosa de l’univers, ja que és capaç d’amplificar la consciència i estendre la vida. El Duc Leto Atreides (Oscar Isaac) acepta l’administració d’aquest perillós planeta i es enviat a Arrakis juntament amb Lady Jessica (Rebecca Ferguson) i el seu fill Paul (Timothée Chalamet). Serà llavors quan la família Atreides corri un gran risc per estar en el punt de mira de forces malvades com les del seu enemic el Baró Vladimir Harkonnen (Stellan Skarsgård).

Argument amb línies espirituals

El crític de cinema espiritual, tot i lamentar com els efectes especials poden menjar-se el desenvolupament dels personatges, escolleix aquesta pel·lícula des del punt de vista espiritual de la trama. 

D’entrada, d’estaca com en diverses línies argumentals hi ha un cert reflex de la societat actual. Per exemple «l’amenaça en l’ecologia, la necessitat de sentit espiritual de les persones, o bé, la recerca de la llibertat de les consciències». A més a més, se subratlla la necessitat del treball en equip i la col·laboració entre els éssers humans.