Llega a los cines la última obra de Pedro Almodóvar, seguramente la mejor película española de este 2019
29 Mar, 2019
Montse Punsoda
Pedro Almodovar ha conseguido un hito hasta ahora nunca obtenida: la valoración positiva de su filme por parte de todos los críticos de cine. Así ha sido la respuesta que ha obtenido su última película «Dolor y Gloria», en la que el director de cine español se muestra tal y como es, a través del actor Antonio Banderas.
Sinopsis
La película gira en torno a Salvador Mallo (Antonio Banderas), un director de cine que llega a últimos días de su carrera profesional. En estos momentos, comienza una retrospectiva de sus recuerdos. De este modo, aparecerán las personas y momentos que han marcado al cineasta. Entre estos, Alberto Crespo (Asier Etxeandía), actor que interpretó ‘La adicción’, uno de sus monólogos; o Leo Sbaraglia, que da vida a la amante que vuelve 30 años después. También, se reencontrará con su madre (Penélope Cruz y Julieta Serrano) o su fiel asistente (Nora Navas) y la beata del pueblo (Susi Sánchez).
Unos recuerdos entre la infancia y también como adulto, como su primer amor y su desengaño. Asimismo, aparecerá el nacimiento de la escritura como pasión y método de terapia para tratar de olvidar, y de aqui, el salto al mundo del cine y la entrada posterior a un gran vacío existencial.
Del cineasta a la persona
Entre la crítica se comenta que ‘Dolor y Gloria’ será posiblemente la mejor película española de este 2019. Así pues, llega a las carteleras de la mejor manera con la buena recomendación de los expertos. Entre estos, el director de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, que expone como «el mismo Pedro Almodovar da la cara con una profunda sinceridad». «Por un lado muestra la ternura y, a la vez, la bondad desde una magnífica interpretación», explica Mn. Peio Sánchez. «Empieza con el dolor pero termina con la gloria. abre la esperanza y la sinceridad «, añade.
El estilo de la película, de la forma en que se plantea, podría parecer un diálogo de Almodóvar con el espectador. Un encuentro que hace y en la que abre todo su mundo interno y sus pensamientos al que sólo lo conoce por su filmografía. En resumen, una manera de apelar al público, ya no sólo como cineasta, sino como persona. Porque, como dice el crítico de cine espiritual «presenta el verdadero corazón del artista y nos muestra quién es».
El pasado 16 de octubre de 2026 tuvo lugar la primera de las tres sesiones de formación del curso «Catequistas: descubrir, crecer, acompañar», una propuesta del Secretariado Diocesano de Catequesis dirigida a…
Este martes, el Instituto Superior de Ciencias Religiosas de Barcelona (ISCREB) ha dado el pistoletazo de salida a su curso académico 2026-27. A las 19:00 h, el Aula Magna del Seminario Conciliar…
El sábado 17 de octubre se celebró en Solsona el 14.º Congreso de Hospitalidades de Nuestra Señora de Lourdes con sede en Cataluña. Desde primera hora de la mañana fueron llegando al…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...