Cine espiritual: «Adam»

Una película que hace un homenaje a la «capacidad de resistencia de las mujeres» y muestra un acercamiento «un acercamiento redentor y transformador».

04 Dic, 2020
Església de Barcelona
Fotograma de la película «Adam»
Esta semana el Cine Espiritual destaca la película Adam. Se trata de la ópera prima de la escritora y directora de cine marroquí Marian Touzani. Dedica su primera película a hablar del estigma con el que tienen que vivir algunas mujeres en la sociedad marroquí.

Sinopsis

El Abla (Lubna Azabal) regenta una humilde pastelería en su propia vivienda y vive sola con Warda, su hija de 8 años. Un día su rutina se ve interrumpida, cuando alguien llama a la puerta. Se trata de Samia (Nisrin erradicar), una joven embarazada que busca trabajo y techo. A la pequeña le atrae la recién llegada desde el primer momento, pero la madre se opone inicialmente a acoger la extraña en su casa. Poco a poco, la determinación de Abla va cediendo y la llegada de Samia les abre a las tres la posibilidad de una nueva vida.

Homenaje a las mujeres

Desde la crítica ha destacado la buena realización de la película, sobre todo en cuando la puesta en escena y desarrollo de la relación de las dos protagonistas. En esta línea, el crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca el film por ser un homenaje a la «capacidad de resistencia de las mujeres». Así, desde el personaje de la mujer viuda, la madre soltera, y la hija, se muestra tres perfiles estigmatizados por la sociedad. Sin embargo, a medida que avanzan los hecho, poco a poco, las dos van haciendo «un acercamiento redentor y transformador».
La directora Touzani, explica a EFE que con esta película, pretendía desde un inicio contar una historia simple e ir a lo esencial, sin señalar a nadie con el dedo. «No creo que las cosas sean buenas o malas, verdad o mentira. Es una cuestión de percepción de las cosas y lo que me interesaba, sobre todo, era dar voz a la interioridad de estas mujeres ». Unas mujeres que existen y que mantienen una lucha, pero a las que muestra ancladas a una sociedad como la marroquí, «muy rica pero muy complicada», para poder explorar su interioridad », explica la cineasta a EFE.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Su rostro resplandecía como el sol.

(Mt 17,1-9)