Una pel·lícula que fa un homenatge a la «capacitat de resistència de les dones» i mostra un apropament «un apropament redentor i transformador».
04 Des, 2020
Església de Barcelona
Fotograma de la pel·lícula «Adam»
Aquesta setmana el Cinema Espiritual destaca la pel·lícula Adam. Es tracta de l’òpera prima de l’escriptora i directora de cinema marroquí Marian Touzani. Dedica la seva primera pel·lícula a parlar de l’estigma amb el que han de viure algunes dones en la societat marroquí.
Sinopsis
L’Abla (Lubna Azabal) regenta una humil pastisseria al seu propi habitatge i viu sola amb la Warda, la seva filla de 8 anys. Un dia la seva rutina es veu interrompuda, quan algú truca a la porta. Es tracta de Samia (Nisrin eradicar), una jove embarassada que cerca feina i sostre. A la petita li atrau la nouvinguda des del primer moment, però la mare s’oposa inicialment a acollir l’estranya a casa seva. A poc a poc, la determinació d’Abla va cedint i l’arribada de Samia els obre a les tres la possibilitat d’una nova vida.
Homenatge a les les dones
Des de la crítica s’ha destacat la bona realització de la pel·lícula, sobretot en quan la posada en escena i desenvolupament de la relació de les dues protagonistes. En aquesta línia, el crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca el film per ser un homenatge a la «capacitat de resistència de les dones». Així, des del personatge de la dona vídua, la mare soltera, i la filla, es mostra tres perfils estigmatitzats per la societat. Tot i així, a mesura que avancen els fet, a poc a poc, les dues van fent «un apropament redentor i transformador».
La directora Touzani, explica a EFE que amb aquesta pel·lícula, pretenia des d’un inici explicar una història simple i anar a l’essencial, sense assenyalar ningú amb el dit. «No crec que les coses siguin bones o dolentes, veritat o mentida. És una qüestió de percepció de les coses i el que m’interessava, sobretot, era donar veu a la interioritat d’aquestes dones». Unes dones que existeixen i que mantenen una lluita, però a les que mostra ancorades a una societat com la marroquina, “molt rica però molt complicada”, per poder explorar la seva interioritat», explica la cineasta a EFE.
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less