Cinema espiritual: «Adam»

Una pel·lícula que fa un homenatge a la «capacitat de resistència de les dones» i mostra un apropament «un apropament redentor i transformador».

Fotograma de la pel·lícula «Adam»

Aquesta setmana el Cinema Espiritual destaca la pel·lícula Adam. Es tracta de l’òpera prima de l’escriptora i directora de cinema marroquí Marian Touzani. Dedica la seva primera pel·lícula a parlar de l’estigma amb el que han de viure algunes dones en la societat marroquí. 

Sinopsis

L’Abla (Lubna Azabal) regenta una humil pastisseria al seu propi habitatge i viu sola amb la Warda, la seva filla de 8 anys. Un dia la seva rutina es veu interrompuda, quan algú truca a la porta. Es tracta de Samia (Nisrin eradicar), una jove embarassada que cerca feina i sostre. A la petita li atrau la nouvinguda des del primer moment, però la mare s’oposa inicialment a acollir l’estranya a casa seva. A poc a poc, la determinació d’Abla va cedint i l’arribada de Samia els obre a les tres la possibilitat d’una nova vida.

Homenatge a les les dones

Des de la crítica s’ha destacat la bona realització de la pel·lícula, sobretot en quan la posada en escena i desenvolupament de la relació de les dues protagonistes. En aquesta línia, el crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca el film per ser un homenatge a la «capacitat de resistència de les dones». Així, des del personatge de la dona vídua, la mare soltera, i la filla, es mostra tres perfils estigmatitzats per la societat. Tot i així, a mesura que avancen els fet, a poc a poc, les dues van fent «un apropament redentor i transformador».

La directora Touzani, explica a EFE que amb aquesta pel·lícula, pretenia des d’un inici explicar una història simple i anar a l’essencial, sense assenyalar ningú amb el dit. «No crec que les coses siguin bones o dolentes, veritat o mentida. És una qüestió de percepció de les coses i el que m’interessava, sobretot, era donar veu a la interioritat d’aquestes dones». Unes dones que existeixen i que mantenen una lluita, però a les que mostra ancorades a una societat com la marroquina, “molt rica però molt complicada”, per poder explorar la seva interioritat», explica la cineasta a EFE.

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...