Una pel·lícula que fa un homenatge a la «capacitat de resistència de les dones» i mostra un apropament «un apropament redentor i transformador».
04 Des, 2020
Església de Barcelona
Fotograma de la pel·lícula «Adam»
Aquesta setmana el Cinema Espiritual destaca la pel·lícula Adam. Es tracta de l’òpera prima de l’escriptora i directora de cinema marroquí Marian Touzani. Dedica la seva primera pel·lícula a parlar de l’estigma amb el que han de viure algunes dones en la societat marroquí.
Sinopsis
L’Abla (Lubna Azabal) regenta una humil pastisseria al seu propi habitatge i viu sola amb la Warda, la seva filla de 8 anys. Un dia la seva rutina es veu interrompuda, quan algú truca a la porta. Es tracta de Samia (Nisrin eradicar), una jove embarassada que cerca feina i sostre. A la petita li atrau la nouvinguda des del primer moment, però la mare s’oposa inicialment a acollir l’estranya a casa seva. A poc a poc, la determinació d’Abla va cedint i l’arribada de Samia els obre a les tres la possibilitat d’una nova vida.
Homenatge a les les dones
Des de la crítica s’ha destacat la bona realització de la pel·lícula, sobretot en quan la posada en escena i desenvolupament de la relació de les dues protagonistes. En aquesta línia, el crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca el film per ser un homenatge a la «capacitat de resistència de les dones». Així, des del personatge de la dona vídua, la mare soltera, i la filla, es mostra tres perfils estigmatitzats per la societat. Tot i així, a mesura que avancen els fet, a poc a poc, les dues van fent «un apropament redentor i transformador».
La directora Touzani, explica a EFE que amb aquesta pel·lícula, pretenia des d’un inici explicar una història simple i anar a l’essencial, sense assenyalar ningú amb el dit. «No crec que les coses siguin bones o dolentes, veritat o mentida. És una qüestió de percepció de les coses i el que m’interessava, sobretot, era donar veu a la interioritat d’aquestes dones». Unes dones que existeixen i que mantenen una lluita, però a les que mostra ancorades a una societat com la marroquina, “molt rica però molt complicada”, per poder explorar la seva interioritat», explica la cineasta a EFE.
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni... See MoreSee Less
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less