Una pel·lícula que fa un homenatge a la «capacitat de resistència de les dones» i mostra un apropament «un apropament redentor i transformador».
04 Des, 2020
Església de Barcelona
Fotograma de la pel·lícula «Adam»
Aquesta setmana el Cinema Espiritual destaca la pel·lícula Adam. Es tracta de l’òpera prima de l’escriptora i directora de cinema marroquí Marian Touzani. Dedica la seva primera pel·lícula a parlar de l’estigma amb el que han de viure algunes dones en la societat marroquí.
Sinopsis
L’Abla (Lubna Azabal) regenta una humil pastisseria al seu propi habitatge i viu sola amb la Warda, la seva filla de 8 anys. Un dia la seva rutina es veu interrompuda, quan algú truca a la porta. Es tracta de Samia (Nisrin eradicar), una jove embarassada que cerca feina i sostre. A la petita li atrau la nouvinguda des del primer moment, però la mare s’oposa inicialment a acollir l’estranya a casa seva. A poc a poc, la determinació d’Abla va cedint i l’arribada de Samia els obre a les tres la possibilitat d’una nova vida.
Homenatge a les les dones
Des de la crítica s’ha destacat la bona realització de la pel·lícula, sobretot en quan la posada en escena i desenvolupament de la relació de les dues protagonistes. En aquesta línia, el crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca el film per ser un homenatge a la «capacitat de resistència de les dones». Així, des del personatge de la dona vídua, la mare soltera, i la filla, es mostra tres perfils estigmatitzats per la societat. Tot i així, a mesura que avancen els fet, a poc a poc, les dues van fent «un apropament redentor i transformador».
La directora Touzani, explica a EFE que amb aquesta pel·lícula, pretenia des d’un inici explicar una història simple i anar a l’essencial, sense assenyalar ningú amb el dit. «No crec que les coses siguin bones o dolentes, veritat o mentida. És una qüestió de percepció de les coses i el que m’interessava, sobretot, era donar veu a la interioritat d’aquestes dones». Unes dones que existeixen i que mantenen una lluita, però a les que mostra ancorades a una societat com la marroquina, «molt rica però molt complicada», per poder explorar la seva interioritat», explica la cineasta a EFE.
Aquest dimecres, 4 de novembre, oferim el tercer videopòdcast amb l’entrevista al cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. La setmana passada, el dijous 29 d’octubre, es va donar a conèixer la…
«El Senyor és el refugi del pobre» és el títol del Missatge per a la X Jornada Mundial dels Pobres del papa Lleó XIV per a aquest mes de novembre. Així, el…
La Basílica de la Mercè de Barcelona el 31 d’octubre, en el centre espiritual de la nostra Província Mercedària d’Aragó, amb motiu de l’ordenació sacerdotal dels religiosos moçambiquesos Fr. José Celestino Chilini, Fr.…
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...