Cesión de un espacio a Fundación Mémora para acompañar el final de la vida

Acuerdo entre el Arzobispado de Barcelona y Fundación Mémora para que la actual parroquia del Patriarca Abraham de Barcelona se convierta en un espacio de reflexión y acompañamiento en el proceso final de la vida

04 Feb, 2026
Església de Barcelona

El Arzobispado de Barcelona y la Fundación Mémora han anunciado un acuerdo para crear un proyecto innovador que aspira a convertirse en referente nacional e internacional en el ámbito del acompañamiento integral de las personas en el proceso final de la vida.

El proyecto prevé la creación de un espacio dedicado a la reflexión, al apoyo emocional, educativo y comunitario para las personas que atraviesan esta etapa, sus familias y los profesionales que los atienden. Además, la iniciativa quiere ser un punto de promoción del diálogo interreligioso en la ciudad de Barcelona.

Un espacio emblemático

La nueva sede de este espacio será la actual parroquia del Patriarca Abraham, un edificio históricamente relevante que acogió actividades religiosas durante los Juegos Olímpicos de 1992 y que es conocido por su ejemplo de diálogo interreligioso y convivencia. El espacio será cedido a la Fundación Mémora durante 50 años a cambio de un canon anual, lo que permitirá al Arzobispado mantener el patrimonio histórico y dotar a las parroquias de recursos para continuar con sus actividades.

Nueva etapa y acogida de la comunidad

Una vez aprobado el Plan Especial Urbanístico, se procederá a desacralizar del edificio y a su rehabilitación. La comunidad parroquial del Patriarca Abraham será acogida en la parroquia vecina de San Francisco de Asís, donde podrá continuar participando en actividades celebrativas y pastorales.

El Arzobispado ya ha iniciado los trámites necesarios y mantiene una comunicación constante con feligreses y vecinos para informar sobre todos los detalles de la iniciativa.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si tuvierais fe, nada os sería imposible.

(Mt 17,14-20)