Cessió d’un espai a Fundació Mémora per acompanyar el final de la vida

Acord entre l'Arquebisbat de Barcelona i Fundació Mémora perquè l’actual parròquia del Patriarca Abraham de Barcelona passi a ser un espai per a reflexió i acompanyament en el procés final de la vida

04 Febr, 2026
Església de Barcelona

L’Arquebisbat de Barcelona i la Fundació Mémora han anunciat un acord per crear un projecte innovador que aspira a convertir-se en referent nacional i internacional en l’àmbit de l’acompanyament integral de les persones en el procés final de la vida.

El projecte preveu la creació d’un espai dedicat a la reflexió, el suport emocional, educatiu i comunitari per a les persones que travessen aquesta etapa, les seves famílies i els professionals que els atenen. A més, la iniciativa vol ser un punt de promoció del diàleg interreligiós a la ciutat de Barcelona.

Un espai emblemàtic

La nova seu d’aquest espai serà l’actual parròquia del Patriarca Abraham, un edifici històricament rellevant que va acollir activitats religioses durant els Jocs Olímpics del 1992 i que és conegut pel seu exemple de diàleg interreligiós i convivència. L’espai serà cedit a la Fundació Mémora durant 50 anys a canvi d’un cànon anual, fet que permetrà a l’Arquebisbat mantenir el patrimoni històric i dotar les parròquies de recursos per continuar amb les seves activitats.

Nova etapa i acolliment de la comunitat

Un cop aprovat el Pla Especial Urbanístic, es procedirà a la dessacralització de l’edifici i a la seva rehabilitació. La comunitat parroquial del Patriarca Abraham serà acollida a la parròquia veïna de Sant Francesc d’Assís, on podrà continuar participant en activitats celebratives i pastorals.

L’Arquebisbat ja ha començat els tràmits necessaris i manté una comunicació constant amb feligresos i veïns per informar sobre tots els detalls de la iniciativa.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)