La Catedral de Barcelona presenta un llibre sobre la importància de la cera

Després de l’exposició 'La Cera que Crema' arriba aquesta publicació que recull el contingut documental i documents inèdits conservats a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona

04 Febr, 2026
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

Coincidint amb la festa de la Candelera, la Catedral de Barcelona ha presentat el llibre Barcelona, la catedral i la cera. Una mirada des de l’edat mitjana i la primera època moderna. Després de l’exposició La Cera que Crema, presentada fa dos anys, que aprofundia en la cera en el context litúrgic, econòmic i simbòlic de la Barcelona medieval i de la primera època moderna, ara arriba aquesta publicació que recull tot el contingut documental i inclou documents inèdits conservats a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona.

Presentació 

La presentació va tenir lloc a la Casa de l’Almoina i va anar a càrrec de Carles Vela, coautor del llibre juntament amb Lluís Sales. L’acte va ser presentat pel canonge Mn. Gabriel Carrió, autor del pròleg. El canonge fabriquer de la Catedral, Mn. Josep Maria Turull, va introduir l’acte destacant la importància de la cera, un «element clau en l’Església», que no només ha tingut un paper central en els ritus litúrgics, sinó també en els sentits, a través de l’olor i la brillantor que desprèn en els temples, envoltant els fidels i fent-los partícips de les celebracions.

Mn. Carrió va destacar el contingut científic i anecdòtic del relat, que «enganxa el lector». Així combina informació curiosa com qui va ser el primer Papa que va dir que es posés una espelma al Sagrari al costat de dades econòmiques i sobre els processos de manufactura. Va explicar que «el llibre convida a mirar la cera de prop i a seguir la continuïtat que ha tingut al llarg dels anys». «Un producte que podria semblar secundari, però que va modelar litúrgies i va contribuir a l’economia urbana, així com a les estratègies d’estalvi i reutilització d’una societat profundament conscient del valor de les coses». Tal com diu el canonge en el pròleg del llibre, ajuda a «comprendre que darrere la flama d’un ciri hi ha història, economia, fe i ciutat».

De l’exposició al llibre

En la seva intervenció, Carles Vela va explicar com es van conèixer els dos autors: d’una banda, un interessat en la cera i l’apicultura, i de l’altra, en els elements devocionals. Així es va iniciar aquest projecte, que més tard es va desenvolupar en una exposició i, ara, dos anys després, en aquesta publicació. Un relat que ofereix una mirada detallada sobre els processos de producció de la cera, les seves tipologies, els costos i els usos en contextos preindustrials, així com sobre el paper rellevant que aquest material va tenir en les celebracions litúrgiques i en la vida quotidiana, fins a esdevenir un producte de gran valor econòmic i simbòlic.

Vela va destacar com a atractiu principal del relat els documents inèdits de l’arxiu capitular, amb informació sobre la manufactura dels ciris i les candeles, la seva adquisició per a la litúrgia i la construcció d’una cambra per elaborar la cera dins el mateix temple. Tal com va expressar, «és una joia poder accedir als documents de primera mà», que permeten als no historiadors «sentir el gust de poder treballar amb textos d’una altra època».

Paral·lelament a la publicació del volum, que suposa el cinquè número de la col·lecció In sede barcinonense, el contingut que va formar part de l’exposició ha quedat recollit en una sala del trifori de la Catedral, concebuda com un espai de suport a la recerca i a la preservació d’aquest patrimoni.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)