La Catedral de Barcelona presenta un llibre sobre la importància de la cera

Després de l’exposició 'La Cera que Crema' arriba aquesta publicació que recull el contingut documental i documents inèdits conservats a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona

04 Febr, 2026
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

Coincidint amb la festa de la Candelera, la Catedral de Barcelona ha presentat el llibre Barcelona, la catedral i la cera. Una mirada des de l’edat mitjana i la primera època moderna. Després de l’exposició La Cera que Crema, presentada fa dos anys, que aprofundia en la cera en el context litúrgic, econòmic i simbòlic de la Barcelona medieval i de la primera època moderna, ara arriba aquesta publicació que recull tot el contingut documental i inclou documents inèdits conservats a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona.

Presentació 

La presentació va tenir lloc a la Casa de l’Almoina i va anar a càrrec de Carles Vela, coautor del llibre juntament amb Lluís Sales. L’acte va ser presentat pel canonge Mn. Gabriel Carrió, autor del pròleg. El canonge fabriquer de la Catedral, Mn. Josep Maria Turull, va introduir l’acte destacant la importància de la cera, un «element clau en l’Església», que no només ha tingut un paper central en els ritus litúrgics, sinó també en els sentits, a través de l’olor i la brillantor que desprèn en els temples, envoltant els fidels i fent-los partícips de les celebracions.

Mn. Carrió va destacar el contingut científic i anecdòtic del relat, que «enganxa el lector». Així combina informació curiosa com qui va ser el primer Papa que va dir que es posés una espelma al Sagrari al costat de dades econòmiques i sobre els processos de manufactura. Va explicar que «el llibre convida a mirar la cera de prop i a seguir la continuïtat que ha tingut al llarg dels anys». «Un producte que podria semblar secundari, però que va modelar litúrgies i va contribuir a l’economia urbana, així com a les estratègies d’estalvi i reutilització d’una societat profundament conscient del valor de les coses». Tal com diu el canonge en el pròleg del llibre, ajuda a «comprendre que darrere la flama d’un ciri hi ha història, economia, fe i ciutat».

De l’exposició al llibre

En la seva intervenció, Carles Vela va explicar com es van conèixer els dos autors: d’una banda, un interessat en la cera i l’apicultura, i de l’altra, en els elements devocionals. Així es va iniciar aquest projecte, que més tard es va desenvolupar en una exposició i, ara, dos anys després, en aquesta publicació. Un relat que ofereix una mirada detallada sobre els processos de producció de la cera, les seves tipologies, els costos i els usos en contextos preindustrials, així com sobre el paper rellevant que aquest material va tenir en les celebracions litúrgiques i en la vida quotidiana, fins a esdevenir un producte de gran valor econòmic i simbòlic.

Vela va destacar com a atractiu principal del relat els documents inèdits de l’arxiu capitular, amb informació sobre la manufactura dels ciris i les candeles, la seva adquisició per a la litúrgia i la construcció d’una cambra per elaborar la cera dins el mateix temple. Tal com va expressar, «és una joia poder accedir als documents de primera mà», que permeten als no historiadors «sentir el gust de poder treballar amb textos d’una altra època».

Paral·lelament a la publicació del volum, que suposa el cinquè número de la col·lecció In sede barcinonense, el contingut que va formar part de l’exposició ha quedat recollit en una sala del trifori de la Catedral, concebuda com un espai de suport a la recerca i a la preservació d’aquest patrimoni.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix.

(Lc 15,1-10)