Celebración de la Santa Cruz, fiesta titular de la Catedral de Barcelona

Como cada 3 de mayo, el Capítulo de la Catedral de Barcelona ha bendecido a la Vera Cruz y a los cuatro puntos cardinales de la ciudad

04 May, 2022
Església de Barcelona

Fotografías: Catedral de Barcelona

Como cada 3 de mayo, el Capítulo de la Catedral de Barcelona ha celebrado la solemnidad de la Santa Cruz, fiesta titular del templo, junto a la de la copatrona, Santa Eulalia.

La jornada comenzó con la bendición de la Vera Cruz, en la azotea del templo y de los cuatro puntos cardinales de la ciudad. Por la noche, el deán de la Catedral, Mn. Josep Ramon Pérez, presidió la misa conventual. En su homilía, quiso recordar cómo la Cruz siempre ha sido «un distintivo para los cristianos de la fe en la resurrección del Señor».

Ceremonial y bendición del término

La devoción de la Santa Cruz data del año 326, cuando Santa Helena, madre del emperador Constantino, descubrió en el monte Calvario los restos de la cruz donde se crucificó a Jesús. Por este motivo, en el punto más alto de la Catedral de Barcelona se encuentra la imagen de Santa Helena, con una cruz en una mano, símbolo de su hallazgo, y como protectora de la ciudad.

Este año ha sido el canónigo Mn. Santiago Bueno, el encargado de esparcir el agua bendita hacia el Este, el Oeste, el Sur y el Norte de la ciudad de Barcelona. Tal y como marca el ceremonial, el Capítulo Catedral, cantando las letanías de los santos, se desplazó hasta la azotea, junto al campanario, donde se encuentra la Vera Cruz. Tras leer la Palabra de Dios se bendijeron los cuatro puntos cardinales. Con esta bendición se pide la protección de la tierra y sus frutos, es decir, de la ciudad y de los barceloneses.

La Cruz del camino cristiano

«Jesús llegó a la Cruz porque era el lugar donde le tenía que llevar todo lo que decía y hacía. Una Cruz vista en la persecución y oposición, que Jesús encontró desde el primer momento, pero nunca se desvió de su camino». Con esta reflexión, el deán de la Catedral de Barcelona, ​​Mn. Josep Ramon Pérez, recordó el simbolismo al que remite la Santa Cruz, que para Jesús «no un final desgraciado sino la culminación de aquello por lo que fue encarnado».

Quien no lleva su cruz y me sigue, no puede ser discípulo mío. (Lc, 14, 27)

Esta misma Cruz es la que Jesús pidió a sus discípulos. El deán de la Catedral la contextualizó hoy como una llamada que hace Jesús a los cristianos, a ser «fieles a la verdad, a darse a la justicia ya los necesitados, a combatir signos de mal en el mundo». En este sentido, destacó el aspecto «salvador» de la Cruz. «No nos hablan como un mal sino como un camino de bien. No buscamos sufrir por sufrir sino que seguimos la Cruz por fe con la convicción de que Jesús siguió la cruz llegando así a la resurrección. Por eso la seguimos nosotros en nuestro camino», expuso.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)