Celebració de la Santa Creu, festa titular de la Catedral de Barcelona
Com cada 3 de maig, el Capítol de la Catedral de Barcelona ha beneït la Vera Creu i els quatre punts cardinals de la ciutat
Fotografies: Catedral de Barcelona
Com cada 3 de maig, el Capítol de la Catedral de Barcelona ha celebrat la solemnitat de la Santa Creu, festa titular del temple, juntament amb la de la copatrona, Santa Eulàlia.
La jornada va començar amb la benedicció de la Vera Creu, al terrat del temple i dels quatre punts cardinals de la ciutat. Al vespre, el degà de la Catedral, Mn. Josep Ramon Pérez, va presidir la missa conventual. En la seva homlia, va recordar com la Creu sempre ha estat «un distintiu per als cristians de la fe en la resurrecció del Senyor».
Ceremonial i benedicció del terme
La devoció de la Santa Creu data de l’any 326, quan Santa Helena, mare de l’emperador Constantí, va descobrir en el mont Calvari els restes de la creu en la qual es va crucificar Jesús. Per aquest motiu, en el punt més alt de la Catedral de Barcelona s’hi troba la imatge de Santa Helena, amb una creu a una mà, símbol de la seva troballa, i com a protectora de la ciutat.
Enguany ha estat el canonge Mn. Santiago Bueno, l’encarregat d’espargir l’aigua beneïda a l’Est, Oest, Sud i Nord de la ciutat de Barcelona. Tal com marca el cerimonial, el Capítol Catedralici, cantant les lletanies dels sants, va desplaçar-se fins al terrat, a tocar del campanar, on s’hi troba la Vera Creu. Després de llegir la Paraula de Déu es van beneir els quatre punts cardinals. Amb aquesta benedicció es demana la protecció de la terra i dels seus fruits, és a dir, de la ciutat i dels barcelonins.
La Creu del camí cristià
«Jesús va arribar a la creu perquè era el lloc allà on l’havia de portar tot allò que deia i feia. Una creu vista en la persecució i oposició, que Jesús va trobar des del primer moment, però mai va desviar-se del seu camí». Amb aquesta reflexió el degà de la Catedral de Barcelona, Mn. Josep Ramon Pérez, va recordar el simbolisme a què remet la Santa Creu, que per a Jesús «no un final desgraciat sinó la culminació d’allò pel qual va ser encarnat».
Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu. (Lluc, 14, 27)
Aquesta mateixa Creu és la que Jesús va demanar als seus deixebles. El degà de la Catedral va contextualitzar-la avui dia com una crida que fa Jesús als cristians, a ser «fidels a la veritat, a donar-se a la justícia i als necessitats, a combatre signes de mal en el món». En aquest sentit, va destacar l’aspecte «salvador» de la Creu. «No ens en parlen com un mal sinó com un camí de bé. No busquem patir per patir, per fe amb la convicció que Jesús va seguir la creu arribant així a la resurrecció. Per això la seguim nosaltres en el nostre camí», va exposar.
