Celebració de la Santa Creu, festa titular de la Catedral de Barcelona

Com cada 3 de maig, el Capítol de la Catedral de Barcelona ha beneït la Vera Creu i els quatre punts cardinals de la ciutat

04 Maig, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

Com cada 3 de maig, el Capítol de la Catedral de Barcelona ha celebrat la solemnitat de la Santa Creu, festa titular del temple, juntament amb la de la copatrona, Santa Eulàlia. 

La jornada va començar amb la benedicció de la Vera Creu, al terrat del temple i dels quatre punts cardinals de la ciutat. Al vespre, el degà de la Catedral, Mn. Josep Ramon Pérez, va presidir la missa conventual. En la seva homlia, va recordar com la Creu sempre ha estat «un distintiu per als cristians de la fe en la resurrecció del Senyor»

Ceremonial i benedicció del terme

La devoció de la Santa Creu data de l’any 326, quan Santa Helena, mare de l’emperador Constantí, va descobrir en el mont Calvari els restes de la creu en la qual es va crucificar Jesús. Per aquest motiu, en el punt més alt de la Catedral de  Barcelona s’hi troba la imatge de Santa Helena, amb una creu a una mà, símbol de la seva troballa, i com a protectora de la ciutat.

Enguany ha estat el canonge Mn. Santiago Bueno, l’encarregat d’espargir l’aigua beneïda a l’Est, Oest, Sud i Nord de la ciutat de Barcelona. Tal com marca el cerimonial, el Capítol Catedralici, cantant les lletanies dels sants, va desplaçar-se fins al terrat, a tocar del campanar, on s’hi troba la Vera Creu. Després de llegir la Paraula de Déu es van beneir els quatre punts cardinals. Amb aquesta benedicció es demana la protecció de la terra i dels seus fruits, és a dir, de la ciutat i dels barcelonins.

La Creu del camí cristià

«Jesús va arribar a la creu perquè era el lloc allà on l’havia de portar tot allò que deia i feia. Una creu vista en la persecució i oposició, que Jesús va trobar des del primer moment, però mai va desviar-se del seu camí». Amb aquesta reflexió el degà de la Catedral de Barcelona, Mn. Josep Ramon Pérez, va recordar el simbolisme a què remet la Santa Creu, que per a Jesús «no un final desgraciat sinó la culminació d’allò pel qual va ser encarnat».

Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu. (Lluc, 14, 27)

Aquesta mateixa Creu és la que Jesús va demanar als seus deixebles. El degà de la Catedral va contextualitzar-la avui dia com una crida que fa Jesús als cristians, a ser «fidels a la veritat, a donar-se a la justícia i als necessitats, a combatre signes de mal en el món». En aquest sentit, va destacar l’aspecte «salvador» de la Creu. «No ens en parlen com un mal sinó com un camí de bé. No busquem patir per patir, per fe amb la convicció que Jesús va seguir la creu arribant així a la resurrecció. Per això la seguim nosaltres en el nostre camí», va exposar.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)