Celebració de la Santa Creu, festa titular de la Catedral de Barcelona

Com cada 3 de maig, el Capítol de la Catedral de Barcelona ha beneït la Vera Creu i els quatre punts cardinals de la ciutat

04 Maig, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

Com cada 3 de maig, el Capítol de la Catedral de Barcelona ha celebrat la solemnitat de la Santa Creu, festa titular del temple, juntament amb la de la copatrona, Santa Eulàlia. 

La jornada va començar amb la benedicció de la Vera Creu, al terrat del temple i dels quatre punts cardinals de la ciutat. Al vespre, el degà de la Catedral, Mn. Josep Ramon Pérez, va presidir la missa conventual. En la seva homlia, va recordar com la Creu sempre ha estat «un distintiu per als cristians de la fe en la resurrecció del Senyor»

Ceremonial i benedicció del terme

La devoció de la Santa Creu data de l’any 326, quan Santa Helena, mare de l’emperador Constantí, va descobrir en el mont Calvari els restes de la creu en la qual es va crucificar Jesús. Per aquest motiu, en el punt més alt de la Catedral de  Barcelona s’hi troba la imatge de Santa Helena, amb una creu a una mà, símbol de la seva troballa, i com a protectora de la ciutat.

Enguany ha estat el canonge Mn. Santiago Bueno, l’encarregat d’espargir l’aigua beneïda a l’Est, Oest, Sud i Nord de la ciutat de Barcelona. Tal com marca el cerimonial, el Capítol Catedralici, cantant les lletanies dels sants, va desplaçar-se fins al terrat, a tocar del campanar, on s’hi troba la Vera Creu. Després de llegir la Paraula de Déu es van beneir els quatre punts cardinals. Amb aquesta benedicció es demana la protecció de la terra i dels seus fruits, és a dir, de la ciutat i dels barcelonins.

La Creu del camí cristià

«Jesús va arribar a la creu perquè era el lloc allà on l’havia de portar tot allò que deia i feia. Una creu vista en la persecució i oposició, que Jesús va trobar des del primer moment, però mai va desviar-se del seu camí». Amb aquesta reflexió el degà de la Catedral de Barcelona, Mn. Josep Ramon Pérez, va recordar el simbolisme a què remet la Santa Creu, que per a Jesús «no un final desgraciat sinó la culminació d’allò pel qual va ser encarnat».

Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu. (Lluc, 14, 27)

Aquesta mateixa Creu és la que Jesús va demanar als seus deixebles. El degà de la Catedral va contextualitzar-la avui dia com una crida que fa Jesús als cristians, a ser «fidels a la veritat, a donar-se a la justícia i als necessitats, a combatre signes de mal en el món». En aquest sentit, va destacar l’aspecte «salvador» de la Creu. «No ens en parlen com un mal sinó com un camí de bé. No busquem patir per patir, per fe amb la convicció que Jesús va seguir la creu arribant així a la resurrecció. Per això la seguim nosaltres en el nostre camí», va exposar.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Sou els fills dels qui van assassinar els profetes.

(Mt 23,27-32)