9 DE JUNY

Jesucrist, gran sacerdot per sempre

Devien ser prou importants els gestos que va fer Jesús durant el sopar amb els deixebles poc abans de la seva passió, que van ser recordats més endavant per l’Apòstol Pau a la seva comunitat de Corint: «Sí, cada vegada que menjareu aquest pa i beureu aquesta copa, anuncieu la mort del Senyor fins que vindrà» (1Cor 11, 26).

L’Església, que ens els recorda cada Dijous Sant, vol que no els oblidem i els tornem a celebrar, avui, en aquest dijous després de les celebracions pasquals: en cada eucaristia ‘celebrem la mort del Senyor fins que torni’. Fruit de les encícliques “Ad catolici sacerdoti” (Pius XI, 1935) i “Mediator Dei” (Pius XII, 1947), la celebració d’aquesta festa s’inicià a Madrid i a Salamanca. El 1973 fou introduïda a la litúrgia hispana.

També celebrem la festa de Sant Efrem, diaca i doctor de l’Església.

L’Església siríaca tingué una gran força en els primers segles del cristianisme. En aquella regió va néixer l’any 306 Efrem, un home culte, poeta i místic, autor de poemes, sermons, i obres teològiques i espirituals que van tenir una gran influència. Va ser diaca, i va morir l’any 373. Deia: “Us adorem a vós, que heu posat la paraula a les nostres boques per tal que poguéssim presentar les nostres peticions. Els vents us lloen quan llencen les aigües a l’assalt. La terra us lloa, ella que obre el seu si i dóna els seus fruits quan n’és el temps. Els mars us lloen per la boca de les seves ones, quan la seva veu proclama que vós les domineu. Els arbres us lloen quan són portats pel buf del vent a florir i a donar fruit… que tots cooperin a edificar-vos una obra de lloança” (Pregàries).

El papa Benet XV el proclamà Doctor de l’Església (1920).

El blat, curt o llarg, al juny ja ha d’ésser segat.

El blat, curt o llarg, al juny ja ha d’ésser segat.