Efrem neix a la ciutat romanitzada de Nisibis (Síria) al voltant del 306, on exercirà el càrrec d’«intèrpret de les Escriptures». Gran asceta, fou un bon predicador i escriptor, inspirat autor de poemes teològics i mariològics, que li han valgut el sobrenom de «Cítara de l’Esperit Sant»: «Sigueu per als nostres pensaments, Senyor, les ales que ens menin, lleugeres, a les altures i ens portin fins a la nostra veritable estança». El 1920 Benet XV el declarà Doctor de l’Església.

1. Sant Efrem, diaca i doctor de l’Església. Primer va exercir a Nísibe, la seva pàtria, el ministeri de la predicació i l’ensenyament de la doctrina, però quan els perses van envair Nísibe es va traslladar a Edessa, a Osroene, on, amb els deixebles que l’havien seguit, va iniciar una escola teològica, exercint el seu ministeri amb la paraula i els escrits. Cèlebre per la seva austeritat de vida i la riquesa de la seva doctrina, pels exquisits himnes que va compondre va merèixer ser anomenat “cítara de l’Esperit Sant” (373).

2. Sants Primu i Felicià, màrtirs. A la via Nomentana, a la localitat d’«ad Arcas», a quinze mil·liaris de la ciutat de Roma (data incerta).

3. Sant Diomedes, màrtir. A Nicea, de Bitínia (data incerta)

4. Sant Vicenç, màrtir. Segons explica la tradició, mentre el poble celebrava una festa en honor del sol, ell va consumar el seu martiri en nom de Crist. A Vernemet, de la regió d’Agen, a Aquitània (292).

5. Sant Maximià, bisbe, recordat sovint pel papa sant Gregori el Gran. A Siracusa, Sicília (594).

6. Sant Columba o Colum Cille, prevere i abat. Nascut a Hibèrnia (ara Irlanda) i instruït en els preceptes monàstics, va fundar, allà i en altres llocs, monestirs cèlebres per l’observança i pel cultiu de les lletres. Ja ancià, esperant el suprem dia, va morir quan estava al peu de l’altar. A l’illa d’lona, a Escòcia (597).

7. Sant Ricard, bisbe. Anglès de naixement i cèlebre pels seus mèrits, va rebre amb devoció les relíquies dels sants Erasme i Poncià. A Àndria, de la Pulla (1196).

8. Beat Robert Salt, màrtir, monjo de la Cartoixa d’aquesta ciutat, que en temps d’Enric VIII, per raó de la seva fidelitat a Església, va morir de fam a la presó de Newgate. A Londres, Anglaterra (1537).

9. Beat Josep Anchieta, prevere de la Companyia de Jesús. Nascut a les Illes Canàries, va passar gairebé tota la seva vida a les missions de Brasil. Va treballar amb valentia i afany. A Reritiba, al Brasil (1597).

10. Beat Josep Imbert, prevere i màrtir, de la Companyia de Jesús. Durant els difícils temps de la Revolució Francesa, va ser nomenat pel papa Pius VI vicari apostòlic de Moulins, però per odi a l’Església va ser empresonat en una nau-presó. Va morir a conseqüència de la malaltia que hi va contraure. Al braç de mar davant del port de Rochefort, a França (1794).

11. Beata Anna Maria Taigi, mare de família. Víctima de la violència del seu marit, va cuidar d’ell i dels seus set fills, educant-los convenientment, i a més va estar sempre atenta a les necessitats espirituals i materials dels pobres i dels malalts. A Roma (1837).

El blat, curt o llarg, al juny ja ha d’ésser segat.