Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església

Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església

«Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts [també Maria]. De sobte, tots van quedar plens de l'Esperit Sant» (cf. Ac 2,1-4). Des de l’antífona mariana del segle III, “Sub tuum præsidium confugimus...” (Sota el vostre mantell ens acollim); continuant pel concili d’Efes (431): “María, Theotokos: Mare de Déu”; fins el mateix Concili Vaticà II (amb Pau VI), Maria ha estat considerada des de sempre “Mare de l’Església”. Per decisió del papa Francesc, pel decret “Ecclesiæ Mater”, de l’11 de febrer de 2018, aquesta commemoració se celebra el dilluns després de Pentecosta. «Maria és mare dels membres perquè des de l’amor ha cooperat per tal que els creients naixessin en l’Església» (St. Agustí).

1. Sant Efrem, diaca i doctor de l'Església. Primer va exercir a Nísibe, la seva pàtria, el ministeri de la predicació i l'ensenyament de la doctrina, però quan els perses van envair Nísibe es va traslladar a Edessa, a Osroene, on, amb els deixebles que l'havien seguit, va iniciar una escola teològica, exercint el seu ministeri amb la paraula i els escrits. Cèlebre per la seva austeritat de vida i la riquesa de la seva doctrina, pels exquisits himnes que va compondre va merèixer ser anomenat “cítara de l’Esperit Sant” (373).
2. Sants Prim i Felicià, màrtirs. A la via Nomentana, a la localitat d’«ad Arcas», a quinze mil·liaris de la ciutat de Roma (data incerta).
3. Sant Diomedes, màrtir. A Nicea, de Bitínia (data incerta)
4. Sant Vicenç, màrtir. Segons explica la tradició, mentre el poble celebrava una festa en honor del sol, ell va consumar el seu martiri en nom de Crist. A Vernemet, de la regió d’Agen, a Aquitània (292).
5. Sant Maximià, bisbe, recordat sovint pel papa sant Gregori el Gran. A Siracusa, Sicília (594).
6. Sant Columba o Colum Cille, prevere i abat. Nascut a Hibèrnia (ara Irlanda) i instruït en els preceptes monàstics, va fundar, allà i en altres llocs, monestirs cèlebres per l’observança i pel cultiu de les lletres. Ja ancià, esperant el suprem dia, va morir quan estava al peu de l'altar. A l'illa d’lona, a Escòcia (597).
7. Sant Ricard, bisbe. Anglès de naixement i cèlebre pels seus mèrits, va rebre amb devoció les relíquies dels sants Erasme i Poncià. A Àndria, de la Pulla (1196).
8. Beat Robert Salt, màrtir, monjo de la Cartoixa d'aquesta ciutat, que en temps d'Enric VIII, per raó de la seva fidelitat a Església, va morir de fam a la presó de Newgate. A Londres, Anglaterra (1537).
9. Beat Josep Anchieta, prevere de la Companyia de Jesús. Nascut a les Illes Canàries, va passar gairebé tota la seva vida a les missions de Brasil. Va treballar amb valentia i afany. A Reritiba, al Brasil (1597).
10. Beat Josep Imbert, prevere i màrtir, de la Companyia de Jesús. Durant els difícils temps de la Revolució Francesa, va ser nomenat pel papa Pius VI vicari apostòlic de Moulins, però per odi a l'Església va ser empresonat en una nau-presó. Va morir a conseqüència de la malaltia que hi va contraure. Al braç de mar davant del port de Rochefort, a França (1794).
11. Beata Anna Maria Taigi, mare de família. Víctima de la violència del seu marit, va cuidar d'ell i dels seus set fills, educant-los convenientment, i a més va estar sempre atenta a les necessitats espirituals i materials dels pobres i dels malalts. A Roma (1837).