Celebració de la Santa Creu, festa titular de la Catedral de Barcelona

Com cada 3 de maig, el Capítol de la Catedral de Barcelona ha beneït la Vera Creu i els quatre punts cardinals de la ciutat

04 Maig, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

Com cada 3 de maig, el Capítol de la Catedral de Barcelona ha celebrat la solemnitat de la Santa Creu, festa titular del temple, juntament amb la de la copatrona, Santa Eulàlia. 

La jornada va començar amb la benedicció de la Vera Creu, al terrat del temple i dels quatre punts cardinals de la ciutat. Al vespre, el degà de la Catedral, Mn. Josep Ramon Pérez, va presidir la missa conventual. En la seva homlia, va recordar com la Creu sempre ha estat «un distintiu per als cristians de la fe en la resurrecció del Senyor». 

Ceremonial i benedicció del terme

La devoció de la Santa Creu data de l’any 326, quan Santa Helena, mare de l’emperador Constantí, va descobrir en el mont Calvari els restes de la creu en la qual es va crucificar Jesús. Per aquest motiu, en el punt més alt de la Catedral de  Barcelona s’hi troba la imatge de Santa Helena, amb una creu a una mà, símbol de la seva troballa, i com a protectora de la ciutat.

Enguany ha estat el canonge Mn. Santiago Bueno, l’encarregat d’espargir l’aigua beneïda a l’Est, Oest, Sud i Nord de la ciutat de Barcelona. Tal com marca el cerimonial, el Capítol Catedralici, cantant les lletanies dels sants, va desplaçar-se fins al terrat, a tocar del campanar, on s’hi troba la Vera Creu. Després de llegir la Paraula de Déu es van beneir els quatre punts cardinals. Amb aquesta benedicció es demana la protecció de la terra i dels seus fruits, és a dir, de la ciutat i dels barcelonins.

La Creu del camí cristià

«Jesús va arribar a la creu perquè era el lloc allà on l’havia de portar tot allò que deia i feia. Una creu vista en la persecució i oposició, que Jesús va trobar des del primer moment, però mai va desviar-se del seu camí». Amb aquesta reflexió el degà de la Catedral de Barcelona, Mn. Josep Ramon Pérez, va recordar el simbolisme a què remet la Santa Creu, que per a Jesús «no un final desgraciat sinó la culminació d’allò pel qual va ser encarnat».

Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu. (Lluc, 14, 27)

Aquesta mateixa Creu és la que Jesús va demanar als seus deixebles. El degà de la Catedral va contextualitzar-la avui dia com una crida que fa Jesús als cristians, a ser «fidels a la veritat, a donar-se a la justícia i als necessitats, a combatre signes de mal en el món». En aquest sentit, va destacar l’aspecte «salvador» de la Creu. «No ens en parlen com un mal sinó com un camí de bé. No busquem patir per patir, per fe amb la convicció que Jesús va seguir la creu arribant així a la resurrecció. Per això la seguim nosaltres en el nostre camí», va exposar.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)