Cardenal Omella: «Después de 500 años, nos toca seguir escribiendo la historia de Santa María»

El arzobispo de Barcelona preside la misa del quinto centenario de la dedicación de la basílica de Mataró y anima a los fieles a mantener vivo el legado de fe recibido

26 Oct, 2026
Montse Punsoda

La basílica de Santa María de Mataró celebró este domingo 25 de octubre el 500 aniversario de su dedicación con una eucaristía presidida por el arzobispo de Barcelona, cardenal Juan José Omella. La celebración reunió a los fieles de la comunidad parroquial para conmemorar este hito histórico. También se recordó la consagración de la iglesia gótica, que tuvo lugar el 28 de octubre de 1526.

Entre los concelebrantes destacaban el rector de la basílica, Mn. Jaime Moya, y el antiguo rector Mn. Josep Colomé. Este último elaboró un trabajo sobre el acto de consagración del templo en el año 1526.

Cinco siglos de historia

Durante la homilía, el cardenal Omella recordó que estos cinco siglos han estado llenos de vivencias compartidas, celebraciones, momentos de alegría y también de dificultad. A lo largo de este tiempo, «generaciones de mataronenses han encontrado en Santa María un espacio de oración y consuelo». «Santa María ha sido más que un monumento. Ha sido casa de oración y un lugar donde muchos han descubierto que la vida humana está llamada a encontrar su plenitud», destacó.

El arzobispo también puso de relieve la estrecha vinculación entre la historia de Santa María y la de Mataró. Tal como señaló el cardenal, «a lo largo de los siglos, mientras la ciudad se ha ido transformando, la basílica ha continuado siendo un referente espiritual y una parte esencial de su memoria colectiva». En este sentido, recordó que celebrar este aniversario significa también reconocer las convicciones y los valores que han contribuido a dar sentido a la historia de la ciudad.

Herencia de fe

Con la mirada puesta en el futuro, el cardenal invitó a los fieles a reflexionar sobre la responsabilidad de transmitir a las nuevas generaciones la herencia recibida. «Hemos heredado un templo de belleza histórica y artística, pero la mejor herencia es la fe», recordó. Asimismo, insistió en la necesidad de preservar el patrimonio material, pero, sobre todo, de cuidar de las personas, las «piedras vivas de la Iglesia».

Omella subrayó que una parroquia se mantiene viva cuando «anuncia el Evangelio, acompaña a las familias, atiende a los más necesitados y ayuda a los jóvenes a descubrir a Jesucristo». También recordó el testimonio de tantas personas que, a lo largo de los siglos, han mantenido viva la comunidad cristiana. En este sentido, hizo una mención especial al beato Josep Samsó, antiguo rector de Santa María, asesinado durante la Guerra Civil. Destacó que su testimonio «nos recuerda que la grandeza de la Iglesia depende de la santidad de las personas que dejan vivir a Cristo en sus vidas».

Asimismo, tuvo un recuerdo para todas aquellas personas anónimas que, con su dedicación y compromiso, han hecho posible que la fe continúe transmitiéndose de generación en generación.

Continuar el legado

El cardenal insistió en que este aniversario «no debe ser solo una mirada agradecida al pasado, sino también una llamada a asumir el compromiso de futuro». En este sentido, recordó que «la Iglesia de piedra nos debe ayudar a construir la Iglesia viva y la eucaristía nos debe ayudar a amar más a los hermanos». Con estas palabras, invitó a los fieles a ser testigos de fe, esperanza y amor en medio de la sociedad.

También presentó a la Virgen María como modelo de fe e invitó a los fieles a seguir su ejemplo. Recordó que «toda verdadera devoción mariana conduce a Jesucristo».

Finalmente, Omella animó a la comunidad a mantener vivo el legado recibido. «Ahora nos toca a nosotros seguir escribiendo la historia», expresó. Con estas palabras, manifestó su deseo de que Santa María de Mataró continúe siendo un referente de fe, esperanza y amor para las generaciones futuras.

Al finalizar la eucaristía, los asistentes se reunieron con el cardenal Omella en el patio de la parroquia.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)