C. Boada: «La monografía quiere hacer memoria de la Congregación la Santa Familia de Manacor»

Entrevista a Coloma Boada de la comunidad benedictina de la Santa Familia de Manacor y una de las editoras de 'Ses Curioses'

23 Mar, 2021
Església de Barcelona

Ses curioses (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) es una monografía que nace de la voluntad de dejar memoria de la Congregación de las Siervas de la Santa Familia de Manacor y de sus sucesoras, la comunidad benedictina de la Santa Familia de Manacor, en un momento donde su pasado se diluye en un presente en transformación. La hermana Coloma Boada es una de las editoras del libro, junto con Irene Brugués y Pere Fullana.

¿Por qué el nombre de Ses curioses?

En el hablar de Manacor, una persona curiosa es una persona ordenada, limpia. Y también era el motivo de la familia de la casa de los fundadores de la Congregación, Mn. Bartolomé y Antonia Domenge. Así, por estos dos motivos, y debido a que los trabajos que hacían de costura y de bordado eran especialmente bien hechas, se fue consolidando el apodo de monjas curiosos.

¿Cuál es la trayectoria de la Congregación de las Siervas de la Santa Familia?

Unas manacorinas a caballo entre los s. XIX y XX crearon un espacio de amistad, formación, culto y ocio para las mujeres y para sus hijos e hijas. Siempre atentos a las necesidades de las mujeres que las rodeaban, vivieron a su servicio y les dieron la respuesta que creían más adecuado, creando un coro de mujeres por los oficios litúrgicos y de piedad, una escuela, una guardería -la primera en Manacor-, un dispensario, y la primera red de la Visita Domiciliaria en la isla.

¿Por qué dieron el paso a benedictinas?

Esta Congregación diocesana nunca pasó de tener una sola casa y no más de 40 miembros. Por este motivo, a partir del Concilio Vaticano II, tuvo que replantearse su futuro y, después de muchas investigaciones, la Federación Catalana de Monjas Benedictinas la acogió, pasando a ser un monasterio benedictino, el primero en la isla. En 2016, la comunidad formada por dos monjas se fusionó con el monasterio de Sant Benet de Montserrat.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 28 de marzo.

Te interesará…

Síguenos

Facebook

4 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)