C. Boada: «La monografía quiere hacer memoria de la Congregación la Santa Familia de Manacor»

Entrevista a Coloma Boada de la comunidad benedictina de la Santa Familia de Manacor y una de las editoras de 'Ses Curioses'

23 Mar, 2021
Església de Barcelona

Ses curioses (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) es una monografía que nace de la voluntad de dejar memoria de la Congregación de las Siervas de la Santa Familia de Manacor y de sus sucesoras, la comunidad benedictina de la Santa Familia de Manacor, en un momento donde su pasado se diluye en un presente en transformación. La hermana Coloma Boada es una de las editoras del libro, junto con Irene Brugués y Pere Fullana.

¿Por qué el nombre de Ses curioses?

En el hablar de Manacor, una persona curiosa es una persona ordenada, limpia. Y también era el motivo de la familia de la casa de los fundadores de la Congregación, Mn. Bartolomé y Antonia Domenge. Así, por estos dos motivos, y debido a que los trabajos que hacían de costura y de bordado eran especialmente bien hechas, se fue consolidando el apodo de monjas curiosos.

¿Cuál es la trayectoria de la Congregación de las Siervas de la Santa Familia?

Unas manacorinas a caballo entre los s. XIX y XX crearon un espacio de amistad, formación, culto y ocio para las mujeres y para sus hijos e hijas. Siempre atentos a las necesidades de las mujeres que las rodeaban, vivieron a su servicio y les dieron la respuesta que creían más adecuado, creando un coro de mujeres por los oficios litúrgicos y de piedad, una escuela, una guardería -la primera en Manacor-, un dispensario, y la primera red de la Visita Domiciliaria en la isla.

¿Por qué dieron el paso a benedictinas?

Esta Congregación diocesana nunca pasó de tener una sola casa y no más de 40 miembros. Por este motivo, a partir del Concilio Vaticano II, tuvo que replantearse su futuro y, después de muchas investigaciones, la Federación Catalana de Monjas Benedictinas la acogió, pasando a ser un monasterio benedictino, el primero en la isla. En 2016, la comunidad formada por dos monjas se fusionó con el monasterio de Sant Benet de Montserrat.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 28 de marzo.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 16,24-28)