Bigatà: «El Evangelio era fuente de compromiso y manantial de valores humanistas»

Entrevista al historiador vallesano Josemaría Bigatà año ha recibido la Ayuda a la formación, que otorga la Fundación Joan Maragall

03 Nov, 2020
Església de Barcelona
Josep María Bigatà
El historiador vallesano Josep María Bigatà este año ha recibido la Ayuda a la formación, que otorga la Fundación Joan Maragall personas jóvenes que quieran trabajar en el campo del diálogo entre la fe y cualquiera de los ámbitos de la cultura. En su proyecto «La participación de los movimientos apostólicos en la formación de las periferias urbanas del área antifranquista. El caso de Terrassa (1939-1968) «pretende mostrar» como el Evangelio, para todos aquellos movimientos, era fuente de compromiso, y manantial de unos valores humanistas universalizables al conjunto de habitantes de la zona, más allá de la creencia y de los compromisos de cada uno».

¿Qué papel tuvieron los movimientos apostólicos en la construcción de los barrios periféricos de la posguerra a la transición?

Tuvieron dos papeles. Primero: fueron muchos, numéricamente, los cristianos que se implicaron en el movimiento vecinal y la autoorganización de los barrios. Y segundo, y más importante: construyeron de unos valores humanistas y de comunidad a la sociedad que se quería construir.

¿Qué modelo de sociedad impulsaron?

Muchos de ellos tenían un método de acción y vivencia de la fe muy claro y sencillo: el de la revisión de vida, practicada por la JOC, la HOAC y ACO. Era el ver, juzgar y actuar. Ver la desigualdad, valorar cómo afecta al individuo y actuar para construir una sociedad humana. Meditaron cuestiones como la del salario, los derechos del obrero y la injusticia urbana aplicándolas a iniciativas comunitarias que creaban una identidad colectiva.

¿Por qué el Evangelio fue su catalizador?

El Evangelio fue la fuente de politización de muchas personas que tomaron conciencia de su situación de injusticia con el testimonio de Cristo o con la militancia de los cristianos, y los conmovió hasta hacerse cargo de la situación material. En este sentido, implicó también a no creyentes.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 8 de noviembre

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)